Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
arxivar
Arxivística i biblioteconomia
Destinar un document a ésser dipositat en un arxiu pel fet de no tenir utilització actual ni interès jurídic, o per haver caducat el que tenia i considerar necessària la seva conservació.
arxivar
Arxivística i biblioteconomia
Posar i guardar (documents) en un arxiu o en un arxivador.
document
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Segons el documentalisme, en sentit ampli, qualsevol font de dades recuperables en el temps i en l’espai.
La noció estricta de document en diplomàtica clàssica coincidia amb la del terme diploma , el qual tenia, fonamentalment, un contingut jurídic Alguns diplomatistes amplien ja l’objecte d’estudi d’aquella ciència als actes administratius, de qualsevol mena resolucions, informes, notícies, inventaris, comptes i notes, etc Segons la noció pròpiament arxivística, són documents tots els escrits que constitueixen un fons d’arxiu segons aquest criteri, cal considerar que tot document té origen en una institució o persona jurídica —que n'és l’agent productor—, que està interessada a conservar i…
Augusto Pinochet Ugarte
Augusto Pinochet Ugarte
Història
Militar
Política
Militar i polític xilè.
Estudià a l’acadèmia militar de Santiago General de brigada 1968 i cap d’estat major 1969, el 1973 el president SAllende el féu comandant en cap de l’exèrcit Pel setembre del mateix any dirigí el cop d’estat que, allegant l’extensió del comunisme al país, deposà i matà Allende, i esdevingué cap de la junta militar que es féu càrrec del govern Proclamat 1974 i confirmat per la constitució del 1981 president de la república, Pinochet encapçalà una dictadura que exercí una repressió brutal contra l’oposició La impopularitat creixent del règim que personificava i l’afebliment de la seva posició…
socialisme
socialisme Congrés del Partido Socialista Obrero Español, a Madrid (1976)
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Sociologia
Conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució (col·lectivisme, col·lectivització).
Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…