Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Alexander Frederick Richmond Wollaston
Geografia
Metge i explorador anglès.
Participà en l’expedició al Ruwenzori organitzada pel British Museum i féu la difícil ascensió del cim que duu el seu nom 4 659 m En dues grans expedicions explorà l’interior de l’Irian Occidental, a la Nova Guinea 1909-11 i 1912-13, i arribà fins a la serralada dels monts Nassau Participà en altres expedicions a l’Everest 1921, a Sierra Nevada de Santa Marta 1924, etc Deixà nombrosos escrits
Edmund Percival Hillary
© Jaume Altadill
Alpinisme
Geografia
Alpinista i explorador neozelandès.
Apicultor de professió, des dels setze anys s’afeccionà a l’alpinisme, i adquirí una gran experiència participant en expedicions britàniques a l’Himàlaia Fou pilot de la Força Aèria de Nova Zelanda del 1944 fins a la fi de la Segona Guerra Mundial El 29 de maig de 1953, ell i el xerpa Tensing Norgay foren els primers a culminar amb èxit una ascensió al cim de l’Everest en l’expedició britànica liderada per John Hunt Posteriorment feu altres expedicions, com la de les fonts del Iang-Tsé la de l’Antàrtida el 1958, en la qual arribà al pol sud el 4 de gener de 1958 amb l’expedició…
Alexander von Humboldt
© Fototeca.cat
Biologia
Geografia
Naturalista i geògraf alemany.
Germà de Wilhelm von Humboldt Estudià a Frankfurt, Berlín, Göttingen i Friburg de Brisgòvia Viatjà per Europa i alhora aprofundí els seus estudis Acompanyat del botànic francès A Bonpland feu una gran expedició científica pel continent americà, durant la qual 1799-1804 explorà regions de les actuals Veneçuela, Cuba, Colòmbia, l’Equador, el Perú i Mèxic Entre les contribucions d’aquest viatge cal esmentar la localització del Casiquiare, l’estudi i l’ascensió dels vessants del Chimborazo, l’estudi dels páramos andins i la tasca cartogràfica duta a terme a Mèxic Posteriorment…
mar
Geografia
Geologia
Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra (361 128 000 km2, que en representen el 71%); oceà.
Cal situar l’origen remot de la mar en les etapes pregeològiques de la Terra, en les quals es produí una diferenciació general de la matèria terrestre segons capes concèntriques, amb els materials més densos acumulats a les zones més profundes i els més lleugers a les més externes La fase final d’aquesta diferenciació fou constituïda per la formació de l’atmosfera i la hidrosfera Aquesta, formada fonamentalment per la mar, s’originà a partir de l’aigua despresa per les roques que constituïen la incipient escorça terrestre, en les últimes etapes de l’època pregeològica de la Terra, i que…