Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Lluís Guarner i Pérez
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Vida i obra Llicenciat en lletres i catedràtic d’institut Poeta líric i descriptiu, publicà Floraciones 1924, Cançons de terra i mar 1936 i Recança de tardor 1948 De la seva obra en castellà es destaca una versió mètrica del Poema del Mío Cid Com a estudiós de la literatura cal assenyalar els seus treballs Bibliografia general de Jacint Verdaguer 1952 i La Renaixença valenciana i Teodor Llorente 1985 Bibliografia Diversos autors 1988 3 Vegeu bibliografia
Manuel Ollé Rodríguez
Literatura catalana
Poeta i crític.
És professor d’història de l’Àsia Oriental a la Universitat Pompeu Fabra Ha publicatdiversos llibres sobre el tema, entre els quals cal assenyalar La empresa de China De la armada invencible al galeón de Manila 2002 Ha traduït al català autors xinesos com Gao Xingjian i Pu Songling Com a poeta es donà a conèixer amb De bandera liberiana 1994, premi Ciutat d’Olot-Guerau de Liost i Mirall negre 2002, premi Joan Alcover-Ciutat de Palma Com a crític collabora en diversos mitjans de comunicació —“El País”, L’Avenç — sobre literatura contemporània i ha publicat Llegir “l’instint” de…
Eulàlia Valeri i Ferret
Literatura catalana
Escriptora i mestra.
Bibliotecària i mestra, s’ha especialitzat en llibres per a infants cal destacar-ne Cada ocell al seu niu 1968, Veniu a buscar tresors 1971, El gegant Velihua 1975, Notxa 1977, Ploma daurada 1978, entre molts d’altres Ha collaborat en obres collectives, destinades, generalment, a l’educació bàsica, com Eina 1973 ha adaptat contes i faules per a l’escola com Dues cabretes 1982, La caputxeta vermella 1981 Epaminondas 1982, El lleó i la guineu 1983, En Pere i el llop 1987, entre d’altres, i ha preparat llibres de lectura com ara Olles, olles de vi blanc 1979 Ha conreat també la poesia per a…
,
Antologia de la poesia catalana 1900-1950
Literatura catalana
Antologia poètica de Joan Triadú, publicada l’any 1951.
Després de l’ Antologia general de la poesia catalana Els contemporanis 1947 de Fernando Gutiérrez Josep Pedreira, és la primera antologia publicada a la postguerra que intenta donar una visió de conjunt de la primera meitat del s XX L’antologia tingué un gran ressò i fou polèmica per la influència que tingué en un moment històric caracteritzat per la repressió cultural i política i el gran buit bibliogràfic Triadú revisa i limita la influència i la importància atorgades a Joan Maragall i a Josep Carner i emfasitza la importància de Verdaguer, però, sobretot, de Carles Riba, el qual, havent…
Jordi Pinell i Pons
Literatura catalana
Liturgista i poeta.
De nom de bateig Joan Autor de diverses peces teatrals inèdites, conreà després la poesia Ingressà al monestir de Montserrat 1945, on fou ordenat de sacerdot el 1953 Fou consiliari i primer director de Serra d’Or 1959-62 Les seves Balades del bon Pastor reberen el premi de poesia a Cantonigròs el 1957 Retornà posteriorment a la poesia amb els sonets Lapis niger 1988 i feu assaigs sobre Carles Riba i Verdaguer Especialitzat en litúrgia hispànica, des del 1963 fou professor al Pontificio Istituto Liturgico de Roma Entre altres treballs, publicà Las horas vigiliares del oficio monacal hispánico…
Antoni Blanch i Xiró
Literatura catalana
Assagista, crític i jesuïta.
Es llicencià en filosofia al Heythrop College Londres i en teologia al Collège d’Eegenhoven Lovaina Es doctorà a París amb La poesie pure espagnole ses rapports avec la culture française , publicada en castellà 1976 Fou professor de literatura comparada i també degà a la Universidad Pontificia de Comillas Madrid, on es jubilà el 2001, i impartí la docència en diverses universitats de l’Amèrica Llatina Fou crític literari especialitzat en la literatura espanyola del segle XIX, la francesa del XVIII i l’obra de Dostoievski, i presidí l’Associació Espanyola de Crítics Literaris 1987-91 i…
Giuseppe Grilli
Literatura catalana
Hispanista i catalanista italià.
Es doctorà a la Universitat de Nàpols 1969 Fou lector d’italià a la Universitat de Barcelona 1969-72, època en què freqüentà els Estudis Universitaris Catalans, i d’ençà del 1983 és catedràtic de la universitat L’Orientale, de Nàpols també ha exercit la docència a les universitats de Barcelona, Catània, Illinois i Sorbonne Nouvelle Ha organitzat diversos congressos dedicats a la cultura catalana “Ramon Llull, il lullismo internazionale, l’Italia” 1989 i “La cultura catalana dall’umanesimo al barocco” 1992 Entre les publicacions de temàtica catalana de la seva extensa bibliografia, cal…
Cobles de la divisió del Regne de Mallorques
Literatura catalana
Obra d’Anselm Turmeda escrita a Tunis el 1398, a sol·licitud «d’alguns honrats mercaders de Mallorques».
Desenvolupament enciclopèdic Està formada per 123 estrofes de vuit versos cada una, d’una notable originalitat i d’un eficaç nervi narratiu i àdhuc musical No ha de ser debades que un anònim compositor la farcís de tonalitats populars per a ser cantada a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim Les Cobles , en les quals es nota l’influx de La faula de Guillem de Torroella, proposen una allegoria de caràcter polític sobre la situació de l’illa, en la qual hi ha força referències a la peripècia personal de Turmeda, sobretot en l’espinós assumpte de la seva fugida i posterior conversió a l’islam…
Josep Francesc Yvars Castelló de Castellví
Literatura catalana
Assagista, editor i historiador de l’art.
Estudià filosofia a València i Madrid i història de l’art i estètica a Bonn, Londres i Roma Fou professor de teoria de l’art i art contemporani a la Universitat de València 1967-74 Ha estat director fundador de la revista Kalias de l’Institut Valencià d’Art Modern IVAM, del qual fou responsable acadèmic des de la seva fundació i director del 1992 al 1995 Actualment n’és director honorari Entre els seus títols en català d’assaig i estudis sobre art cal assenyalar Jocs sense temps 1992, Al temps de les formes 2000 i L’espai intermedi 2001 També és autor de l’antologia de textos L’…
Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona
Literatura catalana
Obra més coneguda, sense prou justificació, amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya, composta sota la direcció de Pere el Cerimoniós probablement com a antecedent a la seva crònica personal.
Desenvolupament enciclopèdic Sembla haver-hi hagut en l’origen una versió llatina, perduda potser, al seu torn, procedent d’un primitiu text català, també perdut, i que probablement fou obra de Tomàs de Canyelles abans del 1359 D’aquesta deriva la versió catalana, conservada, composta entre els anys 1369 i 1372-73 i de la qual hom en redactà una altra que prescindia de diversos episodis d’interès aragonès i que cal datar del període 1372-73 Aquest text fou lleugerament ampliat abans de mitjans XV Ja el 1418 hom en feu un resum en català Canòniques en quina manera se poblà…