Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
mode indicatiu
Gramàtica
Mode verbal, no marcat per l’actitud subjectiva del parlant i usat per a formar oracions asseveratives (afirmatives o negatives) i interrogatives.
És el mode declaratiu de l’objectivitat, que en oracions subordinades és o pot ésser regit per verbs que expressen certesa, com saber, afirmar , etc, diferentment del mode subjuntiu, que és regit per verbs d’incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i altres de semblants, que expressen, tots ells, una particular actitud subjectiva del parlant davant l’acció del verb Els temps del mode indicatiu són present, imperfet, perfet, futur i condicional, amb els temps composts corresponents
anticadència
Fonètica i fonologia
Forma particular de fonema ascendent mitjançant el qual es caracteritzen un bon nombre de construccions interrogatives absolutes en moltes llengües, per oposició a les asseveratives, i deguda a l’augment de la freqüència relativa dels elements finals respecte als primers en una emissió fònica.