Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
assibilació
Fonètica i fonologia
Fenomen particular de palatalització, freqüent en la fonologia diacrònica de moltes llengües, que consisteix en l’avançament del lloc d’articulació d’un fonema posterior que es converteix, quan arriba a aquesta etapa, en un altre de sibilant per influència assimilatòria d’un fonema palatal que l’atreu.
vènet
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de dialectes d’Itàlia que, juntament amb els gal·loitàlics i l’istrià, formen els dialectes italians septentrionals.
El vocalisme té una estructura per exemple, manca de ü, ö i una estabilitat de timbre que el separen dels dialectes galloitàlics i l’acosten al toscà, a l’inrevés del consonantisme, que coneix la simplificació de geminades fato ‘fet’, la sonorització i la caiguda d’oclusives sordes i l’assibilació de c, e , i g e , i , amb pas eventual a interdental sielo , gielo ‘cel’ En morfologia, destaca l’ús dels pronoms tònics com a subjecte mi digo ‘jo dic’, i en lèxic, l’ús de certs mots peculiars, com santolo ‘padrí’, scarcela ‘butxaca’, parolaro ‘calderer’