Resultats de la cerca

Fill del també pilot Salvador Mena, assolí set Campionats de Catalunya en categories inferiors entre el 1996 i el 2003 L’any 2003 fitxà per Gas Gas i l’any 2004 guanyà el Campionat de Catalunya en categoria sènior, en 125 cc Posteriorment, s’imposà al Campionat d’Espanya d’enduro en categoria E3 2006, 2011 Guanyà la medalla d’argent amb l’equip estatal en categoria E1 als Sis Dies Internacionals d’Enduro ISDE 2004 El 2007, després de patir un greu accident, canvià primer a KTM i després a l’equip Yamaha Assolí tres vegades el trofeu Júnior als ISDE 2007, 2009, 2010 Signà per Husaberg el 2009…

El 1988 guanyà el trofeu Finamersa de 60 cc Fou un dels millors pilots europeus de motocròs en categories inferiors, i assolí diversos títols de Catalunya i d’Espanya Fou subcampió d’Europa cadet de 80 cc 1995 En la màxima categoria fou subcampió d’Europa de motocròs en 125 cc 1998 i campió d’Espanya de supercròs en 125 cc 1997 i 250 cc 1999 En estil lliure rivalitzà en l’àmbit internacional amb el pilot nord-americà Travis Pastrana Guanyà les proves de Los Angeles i Las Vegas 1997, la Van Big Air París Bercy i la MGM de Las Vegas 1999, i totes les competicions estatals d’aquesta especialitat…

Conegut com Lucas Fou pilot oficial de Montesa durant els anys cinquanta i disputà diverses curses de resistència Fou campió de la segona edició de les 24 Hores de Montjuïc l’any 1956, on formà equip amb el seu germà José Antonio i assolí el rècord de l’any de la prova, en voltar a 86 km/h

Germà del també pilot Pol Espargaró , l’any 1999 guanyà el Campionat de Catalunya d’enduro de 60 cc i fou tercer en el de motocròs de 60 cc El 2001 guanyà el Campionat Rieju Supermotard de Catalunya i el d’Espanya L’any 2003 guanyà el Campionat de Catalunya de velocitat en 125 cc i l’any següent fou campió d’Espanya i de Catalunya de la mateixa cilindrada, i es convertí així en el pilot més jove a aconseguir el títol estatal El 2004 debutà en el Campionat del Món de motociclisme, on el 2005 corregué per l’equip Seedorf Racing pilotant una Honda El 2006 disputà amb l’equip Honda el Mundial de…

L’any 1990 participà amb l’equip espanyol en la Copa de l’Avenir de motocròs per a menors de dinou anys Fou subcampió d’Espanya de motocròs 1995 en 125 cc Assolí la tercera posició en el Campionat del Món de motocròs 1997 amb l’equip TM Itàlia Posteriorment, es dedicà a les proves d’enduro, pilotant també una TM i posteriorment una KTM

Fou campió d’Espanya de motocròs júnior de 125 cc 2000, de supercròs de 125 cc 2003 i de motocròs MX2 2005, any que disputà diverses proves als EUA en què assolí dues segones posicions a l’SX d’Anaheim Posteriorment, fou tercer 2007 i primer 2008 Guanyà les Pro Series Nacionals de supercròs 2008 Fou subcampió d’Espanya de Sx1 2009, el mateix any que patí una lesió a la columna mentre competia

L’any 1999 començà a competir amb l’equip Gas Gas i es proclamà campió de Catalunya juvenil 1999 També assolí els títols europeu 2002 i mundial 2005 de la categoria i l’europeu júnior 2005 En categoria absoluta, compaginà la competició a l’aire lliure i en pista coberta amb els equips Sherco 2007-08, 2010 i Gas Gas 2009, i disputà diversos Campionats del Món El 2012 fitxà per l’equip Ossa

El 1963 assolí el títol italià de velocitat en 250 cc El 1965 fitxà per MV Augusta i començà una gran carrera que el dugué a la conquesta de tretze títols mundials en 350 cc 1968-73 i 500 cc 1966-72 El 1974, amb Yamaha, fou campió del món de velocitat en 350 cc i l’any següent en 500 cc Al desembre del 1977 anuncià la retirada de la competició

Debutà el 1989 en l’equip Rothmans en la categoria de 500 cc, on ràpidament es consolidà com un dels millors pilots de la categoria Assolí el 1994 el seu primer títol de campió del món El domini en aquesta categoria de velocitat fou inqüestionable fins el 1998 El 1997 superà el registre de De Agostini en guanyar dotze grans premis en una temporada, deu d’ells de manera consecutiva Es retirà l’any 1999

Debutà el 1960 i fou campió d’Espanya de turismes de sèrie en 125 cc Fou segon en el Premi RMCC de Motos Sport Nacionals 1961 Disputà diverses edicions de les 24 Hores de Montjuïc i, formant equip amb el seu germà Enric, assolí una victòria 1963 i un segon lloc 1966 L’any 1964 fou segon en el Gran Premi d’Espanya de velocitat per darrere del seu germà Ja retirat, exercí de comissari a Montesa i Honda