Resultats de la cerca

Format en diferents tallers de Barcelona, es professionalitzà el 1934 i amplià estudis a París 1946-48 i altres països d’Europa La seva obra, sempre figurativa, reflecteix l’angoixa existencial i mística de l’home actual, com resulta evident en les sèries de filòsofs, astrònoms i artistes davant la tela, dels quals destaca el bust Tales de Milet El 1954 fou nomenat director de l’Escola-taller d’Art de Tarragona, on exercí una important tasca docent, al temps que exposava a l’Estat espanyol i a l’estranger la seva obra Obtingué, entre d’altres, els premis Sant Jordi 1958 de la diputació de…

Pertanyia potser a una família de conversos homònima de la dels Escrivà cavallers i documentada a València des de l’any 1400 És autor del tractat De imaginibus astrologicis València 1496

Residia a Avinyó, on Joan I de Catalunya-Aragó li adreçà freqüents consultes El 1386 passà al servei directe del monarca, a Catalunya El 1389 fou nomenat procurador reial i gestor general de les aljames jueves de la corona catalanoaragonesa Morí en l’avalot del Call de Barcelona la seva muller i els seus fills se salvaren convertint-se al cristianisme

El 1361 compongué en hebreu unes taules astronòmiques que poc després foren traduïdes al llatí i al català

És notable sobretot pels seus almanacs poètics Il strolic furlan , ‘L’astròleg friülès’, que publicà des del 1821 fins a la mort

Probablement originari del Principat La versió castellana de la seva obra, Lunario o repertorio de los tiempos fou publicada a València el 1553 i reeditada a Saragossa, Alcalà, Sevilla i Toledo durant el s XVI La versió catalana, Llunari o repertori dels temps , aparegué a Barcelona el 1557 i hi fou reeditada i augmentada diverses vegades fins a mitjan segle XVII El catedràtic de la Universitat de Barcelona Antic Roca la incorporà al seu propi Llunari Barcelona 1568

Professà al convent del Carme de València Disputà amb Tosca sobre qüestions matemàtiques No havent aconseguit la càtedra de matemàtiques de la Universitat de València, anà a Salamanca, on obtingué la d’aquella universitat Publicà un Juicio nuevo sobre los varios cometas que se han admirado sobre el horizonte de Valencia 1681 i Suma astronomológica , síntesi dels escrits d’astronomia i d’astrologia més coneguts de la seva època

Es graduà en arts i medicina a Perpinyà Exercí a Girona i passà al servei de l’almirall de Castella i vescomte de Cabrera Fadrique Enríquez Pretengué aplicar a la medicina les deduccions astrològiques Publicà a Burgos, el 1523, una refutació dels tractats d’Agostino Nifo sobre Averrois en els quals tracta incidentalment de les campanyes de repressió reialista contra els comuners, seguit d’una compilació de termes astrològics, d’una epístola contra els nigromàntics, d’una altra contra les presumpcions dels astròlegs i d’un pronòstic de l’any 1522, tot en llatí

Fill de metge i germà del també metge Gaspar Torrella Es graduà a Siena en arts i medicina Coneixia el grec i l’àrab Fou metge de Joana d’Aragó, reina de Nàpols i germana de Ferran II El 1502 fou examinador de la Universitat de València i en 1505-07 catedràtic de medicina A instàncies del mestre racional Joan Escrivà publicà l’obra De imaginibus astrologicis non solum medicis verum etiam litteratis viris 1496