Resultats de la cerca

Especialista en economia bèllica, actuà com a assessor i representant dels EUA a la comissió de reparacions de guerra després de la Primera Guerra Mundial, i durant la Segona fou president de la junta d’indústries de guerra Collaborà des del 1939 amb el secretari d’estat Byrnes, i des del 1943 fou membre del brain trust de Roosevelt El 1946 formà part de la delegació dels EUA a la comissió de l’energia atòmica de l’ONU, on elaborà el pla Baruch

El 1939 anà a la Gran Bretanya, on professà a la Universitat de Liverpool, i poc després, als EUA Participà en el projecte Manhattan per a la construcció de la primera bomba atòmica, que abandonà En 1950-76 ensenyà a la Universitat de Londres 1950-76 El 1945 fundà Pugwash, organització per a la limitació i la prohibició de l’armament, especialment el nuclear, de la qual fou secretari general 1957-73 i president des del 1988 Com a representant d’aquesta organització li fou atorgat el premi Nobel de la pau el 1995 És autor, entre d’altres, de Science and World Affairs 1962, Science…

Nascut al si d’una família humil, es llicencià en llengua i literatura angleses a la Universitat de Travancore Exercí de periodista en The Hindu 1944-45 i en Times of India 1945 Posteriorment realitzà estudis de postgrau en economia i ciència política a la London School of Economics 1945-48 Des de Londres, treballà com a corresponsal per al Social Welfare Al seu retorn a l’Índia, ingressà al cos diplomàtic Durant la seva llarga carrera diplomàtica 1949-83, fou ambaixador en diversos països, però la seva tasca fou especialment rellevant a la Xina 1976-78, on contribuí a una millora…

Doctor en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1975, assumí la càtedra de física atòmica, molecular i nuclear de la UAB el 1989 Després d’un breu pas per Unió Democràtica de Catalunya , l’any 1983 entrà a Alianza Popular Elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1988, fou nomenat president del Partido Popular de Catalunya el 1991 El 1992 i el 1995 fou candidat a la presidència de la Generalitat per aquest partit Des del desembre del 1995 fou senador del PP en representació del Parlament de Catalunya Dins de la direcció estatal del PP, fou membre del…

Estipula que els països signants no poden fornir o acceptar armes nuclears, ni cedir-ne o admetre'n el control Establert per iniciativa dels EUA, l’URSS i la Gran Bretanya 1968, no fou ratificat el 1985 per estats com la Xina, Sud-àfrica, França o Israel, que hi veien un intent de perpetuar l’hegemonia nuclear de les grans potències El 1987 fou ratificat per Espanya Vàlid per un període de 25 anys, no preveu cap limitació de l’armament existent ni del seu augment pels països que en tenen El tractat és verificat per l’Agència Internacional d’Energia Atòmica El 1991, inspectors de l’AIEA…

Fill del vicecònsol italià a l’Argentina, l’any 1912 retornà a Itàlia amb la seva família El 1924 començà a estudiar la carrera de dret i, amb poc temps de diferència, s’afilià al Partito Comunista Italiano , del qual esdevingué un dels dirigents més actius en la lluita contra el règim feixista Detingut el 1927, fou condemnat per conspiració Empresonat durant deu anys a Ponça i confinat els sis següents a Ventotene illes Poncianes, es distancià i finalment abandonà el comunisme L’any 1941, amb altres confinats escriví el Manifest per una Europa Lliure i Unida, conegut amb el nom de Manifest…

Llicenciat en dret per la Universitat del Caire 1962 i doctor en dret internacional per la Universitat de Nova York 1974, el 1964 treballà al Ministeri d’Afers Estrangers, i fou membre de la delegació permanent egípcia a les seus de l’ONU a Ginebra i a Nova York El 1984 s’incorporà a l' Agència Internacional d’Energia Atòmica AIEA de l’ONU, en la direcció general de la qual el 1997 rellevà el suec Hans Blix Confirmat per a un segon mandat el 2001, entre el setembre del 2002 i el gener del 2003 dirigí, amb el mateix Blix, les investigacions sobre el presumpte arsenal d’armes de…

El 8 d’abril de 1965 els membres fundadors Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, la República Federal d’Alemanya i els Països Baixos signaren a Brusselles el tractat que establia les institucions comunes de les tres organitzacions L’acord entrà en vigor l’1 de juliol de 1967 El 1973 s’hi incorporaren Dinamarca, Irlanda i la Gran Bretanya, el 1981, Grècia, i el 1986, Portugal i Espanya Les Comunitats Europees donaren lloc, arran de l’entrada en vigor del Tractat de Maastricht 1993, a la Unió Europea

El desarmament plurilateral fou preconitzat per primera vegada a la conferència de la Haia 1899 Després de la Primera Guerra Mundial, la Societat de Nacions aconseguí de reunir a Ginebra 1932 una conferència internacional, bé que sense resultats El 1952, les Nacions Unides crearen una comissió encarregada per a reduir i reglamentar l’armament internacional Els principals acords de control d’armament conclosos després de la Segona Guerra Mundial fins el 1991 han estat condicionats per la guerra freda i protagonitzats pels EUA i l’URSS, els quals intentaren combinar els efectes dissuasius de l’…

Bé que el nom Unió Europea com a denominació oficial de l’organització no començà a vigir fins al novembre del 1993, l’estructura, el procés i els objectius que comprèn, encara en curs de desenvolupament, s’iniciaren ja després de la Segona Guerra Mundial, a partir d’un nucli d’estats europeus que s’associaren en diverses organitzacions sectorials de tipus econòmic, progressivament consolidades i ampliades amb la incorporació d’altres estats europeus Al mateix temps, l’organització ha creat les seves pròpies institucions, les quals han obert el camí per a la consolidació d’un futur poder…