Resultats de la cerca
Es mostren 566 resultats
enllepolir
Atreure (algú) quelcom d’apetitós, seductor, afalagador, etc.
imant
Awe Inspiring Images / Fotolia.com
Física
Cos que té la propietat d’atreure el ferro.
A la natura hi ha determinats minerals, com la magnetita, que presenten aquesta propietat imants naturals Hi ha unes altres substàncies, com el ferro, el níquel i el cobalt, que són capaces d’imantar-se artificialment, pel frec amb imants naturals o per acció d’un corrent elèctric que travessa una bobina imants artificials Un cas particular d’aquest és l'electroimant Els punts d’un imant en què l’atracció del ferro es manifesta d’una manera més intensa són anomenats pols Cada imant té dos pols, les propietats dels quals tenen signes oposats els pols del mateix signe es repelleixen i els…
seduir
Atreure (algú) per la seva bellesa, per la seva gràcia.
androconi
Entomologia
Escata o grup d’escates que posseeixen els mascles d’alguns insectes, com p ex els lepidòpters.
L’androconi és connectat a glàndules odoríferes i serveix per a atreure les femelles o per a predisposar-les a l’aparellament
grapa
Traça, habilitat, especialment per a atreure l’atenció, la simpatia, etc.
enllepolir
Atreure amb l’al·licient d’una cosa dolça, agradable, afalagadora, etc.
salpera
Pesca
Nansa especialment destinada a la pesca de salpes, d’uns 60-80 cm d’alçada i 1 m de diàmetre.
La salpera és envoltada de filaments d’algues que serveixen d’esquer per a atreure les salpes La pesca amb salpera és feta a la primavera, quan hi ha la mena d’algues que agraden a les salpes
vila franca
Urbanisme
Història
Vila nova de creació reial en territori que gaudia de franqueses concedides per sobirans amb anterioritat.
Acostumava a tenir una carta de poblament o de franquesa amb condicions favorables per a atreure la gent del camp a la nova població Foren creades a partir de la fi del s XI i fins al començament del s XIII
ambliornis
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, pròxims als paradiseïns, d’uns 30 cm de llarg, de plomatge poc vistós, proveïts d’un gran plomall al cap.
Són anomenats, també, ocells jardiners perquè els mascles construeixen nius en forma de cabana i a l’entrada hi dipositen flors, fulles, fruits, insectes morts de colors vius, etc, per atreure la femella Són propis dels boscs de Nova Guinea
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina