Resultats de la cerca

Senyor de Curull i de Vilarnadal Fou jurat de la ciutat de Girona en diverses ocasions i autor d’una Apología histórica y sacra en defensa de haber salido milagrosas moscas , manuscrit Bib Castell Peralada Onofre Relles li atribuí dos altres textos De las grandezas de Gerona i Vida de San Narciso , inèdits

Es formà al collegi de Montaigu de París, i a partir del 1509 ensenyà al collegi de Cocqueret Es doctorà en teologia a París 1522 i hi fou professor d’arts Havent retornat a València, fou nomenat rector perpetu de la universitat i catedràtic de teologia tomista 1526 Publicà a París bon nombre de comentaris als escrits d’Aristòtil Predicamenta , 1516, Porfiri i Petrus Hispanus, i altres obres lògiques, entre les quals uns Magna exponsabilia 1518 molt celebrats al seu temps, i a València els quatre volums de les Sentències de Pere Llombard 1527-31 Fou un seguidor de l’escola terminista de John…

Estudià a les universitats de Nàpols, Florència i Roma i es doctorà el 1948 Professor a les universitats de Puerto Rico i Columbia, ha estat catedràtic a les universitats de Bari, Nàpols, Roma-La Sapienza i Roma III Inicià els estudis catalans a Itàlia després de la guerra Entre els seus treballs de catalanística cal esmentar les edicions crítiques del Cercapou , que atribuí aF Eiximenis 1957-58, o de la traducció francesa del Llibre de les bèsties de R Llull 1964, i els reculls d’assaigs Studi di filologia catalana 1963, Saggi iberici 1974 i Scritti catalani di filologia e letteratura 1994…

Entre el 1456 i el 1457 es traslladà a València, on es casà amb Caterina de Celma Obtingué en propietat el  Tirant lo Blanc en no satisfer el seu autor, Joanot Martorell , un préstec de 100 reals A la mort de Joanot, reclamà la novella, sense èxit, el seu germà Galceran Publicada ja difunt per l’impressor Nicolau Spindeler el novembre del 1490, dels deu volums que li corresponien i que en el testament manà que es dipositessin al castell de Montnegre “per memòria e remembrança mia”, se’n feu càrrec el seu nebot Guerau, hereu universal seu Històricament, hom ha pensat que Galba intervingué en…

Vida i obra Fou canonge de la seu de Barcelona i catedràtic de dret canònic a l’Estudi General Entre altres opuscles, publicà diversos sermons panegírics en castellà La seva obra més important és Ateneo de grandesa sobre eminències cultes, catalana facúndia ab emblemes illustrada Barcelona 1681 ed facs 1980, primera part de la que havia de ser una trilogia del mateix títol Tenia previst de publicar dues obres més en català Morfeo despert en les vulgaritats catalanes i La fama en Catalunya , una probable obra d’erudició històrica amb dades sobre Catalunya compilades en una estada juvenil a…

Un sol llibre en aparença que, a mesura que passaren els anys, conegué cinc edicions i ampliacions, totes a València tres en vida de l’autor 1885, 1902 i 1909 i dues després de mort 1914 i 1936, la darrera de les quals del llibre ja convertit en volum d’ Obres completes La primera edició, vint-i-vuit anys després d’haver publicat en premsa les primeres poesies valencianes, recollia trenta-set composicions entre les quals hi ha La barraca i era dedicada a Marià Aguiló, el seu «volgut amic i savi mestre» A l’endreça que l’encapçalava, Llorente atribuí al llibre dos mèrits el de…

Vida i obra Descendent d’una família de mercaders eslaus o germànics installats a València al segle XV, es dedicà a la carrera eclesiàstica amb la finalitat d’ascendir socialment, tal com indiquen el seu viatge a Itàlia —el 1540 anà a Roma, on aconseguí càrrecs per designació pontifícia protonotari i predicador apostòlic—, o les dedicatòries dels seus llibres als arquebisbes de València Fou beneficiat de la seu valenciana des del 1528 i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche, a qui dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam València 1527 i un Iudicium in confessiones sacerdotum 1532  Des…

Vida Fill del notari Salvador Dalí i Cusí, amb el qual tingué una relació difícil que influí en la seva trajectòria posterior, ell mateix atribuí la seva personalitat singular a l’existència d’un germà mort tres anys abans del seu naixement a qui els pares havien posat el seu mateix nom Estudià a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres i a l’Escola de Belles Arts de Madrid, on ingressà el 1922 i d’on fou expulsat el 1923 i el 1926 Freqüentà la Residencia de Estudiantes, on s’integrà en el grup que seria conegut més tard com Generació del 27 i entrà en contacte amb el futurisme…