Resultats de la cerca
Es mostren 193 resultats
verb copulatiu
Gramàtica
El verb ésser (i, naturalment, els verbs equivalents de les altres llengües indoeuropees), destinat essencialment a introduir l’atribut del subjecte d’una frase.
L’aplicació del terme a d’altres verbs de funció més o menys anàloga estar, semblar, tornar-se , proposada per alguns gramàtics, no sembla recomanable La tradició gramatical grecollatina exagerava la importància i l’excepcionalitat d’aquest verb, perquè gairebé no coneixia sinó la lògica sillogística, que és una lògica de les classes , i ésser és un verb essencialment classificador a part la seva funció com a formador del passiu i les funcions auxiliars que té a certes llengües, com el francès Una doctrina que procedeix de l’antiguitat, però que els gramàtics de Port-Royal formularen amb un…
sinapomorfia
Biologia
Caràcter homòleg derivat compartit per un grup d’organismes.
Un caràcter és qualsevol atribut d’un organisme i el terme derivat fa referència al fet que l’atribut ha estat modificat per l’evolució a partir d’un altre de relativament anterior Només les sinapomorfies poden caracteritzar i identificar grups monofilètics clades en la metodologia cladística
adjectiu qualificatiu
Gramàtica
Adjectiu que expressa una qualitat del nom substantiu al qual es refereix (blanc, alt, petit, bonic, etc.), en oposició a l’adjectiu anomenat adjectiu determinatiu, que en limita l’extensió, sense qualificar-lo.
Els adjectius qualificatius poden ésser qualificatius pròpiament dits que expressen una qualitat i de relació o relacionals , els quals són derivats de substantius i expressen una relació entre el nom qualificat i el nom d’on deriva l’adjectiu, relació que és precisada per l’ús situació universitària , problema lingüístic, crisi econòmica Aquests darrers adjectius poden donar lloc a usos sinònims o complementaris dels del complement del nom introduït per la preposició de crisi econòmica o crisi de l’economia L’adjectiu qualificatiu pot ésser epítet , quan modifica el substantiu directament…
sant | santa
Cristianisme
Dit de tot allò que es relaciona amb Crist, amb l’Església, amb els seus sagraments i amb les seves creences.
Sovint l’atribut és inseparable i limitatiu del concepte
bipenne
Història
Destral de doble tall utilitzada com a arma i ofrena religiosa, sobretot a Creta.
En època romana fou un atribut de Júpiter Doliquè
funció gramatical
Lingüística i sociolingüística
Facultat de combinació entre els semantemes.
Les funcions gramaticals tradicionals són les de subjecte, predicat, atribut i complement
coturn
Teatre
A la tragèdia clàssica, calçat destinat a augmentar l’estatura dels actors.
Tenia com a precedents certs calçats camperols i era atribut de Dionís
vós
Gramàtica
Pronom personal de segona persona emprat en comptes de tu per a adreçar-se a algú de més categoria social o de més edat, a un desconegut, a Déu, als sants, etc (en l’ús actual és sovint substituït per vostè).
Quan és subjecte, exigeix el verb en segona persona del plural l’atribut, però, va en singular