Resultats de la cerca

Això produeix un cert nombre de nous bacteriòfags virulents i la lisi de la cèllula bacteriana Els virions infecten altres soques i repeteixen el cicle lític

La lisi es pot produir espontàniament , per degeneració de les cèllules els seus agents són les substàncies lítiques intracellulars, biològicament , per acció de bacteriòfags, o fisicoquímicament , per nombrosos agents lítics ultrasons, tractaments mecànics, HCl, etc

Estudià la regulació genètica de la producció d’enzims i la multiplicació dels bacteriòfags El 1965 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, conjuntament amb FJacob i JMonod, pels seus treballs sobre els mecanismes de transmissió de la informació genètica

Els bacteriòfags atemperats poden aportar característiques noves als bacteris que els allotjen com és el cas dels bacteris que causen la diftèria Normalment estan integrats en el cromosoma del bacteri, però també poden restar lliures, en forma de plasmidis Els virus atemperats poden recuperar, espontàniament o per inducció provocada, el cicle lític destruint la cèllula que els allotjava

En són exemples els de la drosòfila i els d’alguns bacteriòfags, per tal com efectuen els mateixos processos en l’organisme i es presenten en cistrons homòlegs Pel fet d’haver-se originat per mutacions en parts diferents del cistró, presenten recombinacions per entrecreuament dins el cistró i són, per tant, separables En altres casos, el pseudoallelisme pot ésser explicat per interaccions funcionals entre mutacions de diferents cistrons

Després d’un breu període a París 1938-40 s’installà als Estats Units on el 1943 demostrà que la variació bacteriana consisteix en mutacions espontànies, fet que establí la base tècnica i conceptual per als treballs de genètica de microorganismes Posteriorment, treballant amb fags, postulà models que descriuen matemàticament llur procés de multiplicació El 1969 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, juntament amb MDelbrück i ADHershey pels seus treballs sobre els bacteriòfags

Estudià a les universitats de Tübingen, Berlín i Bonn Es traslladà el 1937 als EUA on es naturalitzà el 1945 Fou professor de biologia al California Institute of Technology 1947-77, membre de la National Academy of Sciences i de diferents collectius científics internacionals Es destaquen els seus treballs sobre la genètica dels bacteriòfags i de la mosca drosòfila, sobre la fisiologia dels sentits i també sobre la teoria quàntica dels enllaços químics Juntament amb AD Hershy i SE Luria li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia 1969 per les investigacions sobre la funció i el…