Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
metacentre
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Punt en què la vertical que passa pel centre de pressió d’un cos que sura en desequilibri talla l’eix que contenia el centre de gravetat i el centre de pressió quan aquest cos estava en equilibri.
Si el metacentre arriba a ocupar una posició més baixa que el centre de gravetat, el cos flotant sotsobra
gàbia
Transports
Vela que hom hissa en el masteler del pal principal d’una nau.
En les embarcacions de grans dimensions que en duen dues, hom anomena gàbia alta la superior i gàbia baixa la inferior
sostre fotovoltaic
Transports
Sostre de determinats vehicles equipat amb panells solars que permet fer una aportació suplementària d’energia elèctrica com a font d’energia.
Element en desenvolupament, present només excepcionalment en cotxes de sèrie pel cost elevat que té i la baixa quantitat d’energia que aporta
maniobra
Transports
Cadascuna de les operacions o feines que hom fa per a donar a l’embarcació un cert moviment o una certa posició, tals com les de manejar les veles, les màquines, el timó, les àncores, etc, o les de varar, treure, amorrar, remolcar, etc.
Hom anomena maniobra alta la que necessita l’acció de la gent a dalt dels pals, i maniobra baixa la que hom pot executar des de la coberta o sense que els mariners pugin als pals
bateria
Transports
En els velers de guerra, andana de canons que hi havia en una mateixa coberta.
La més pròxima a la línia de flotació rebia el nom de bateria baixa o primera bateria , la següent el de segona bateria i així successivament fins a la superior, que era anomenada bateria alta També podien rebre el nom de la coberta on eren situades
aleró
© fototeca.cat
Transports
En els avions, superfície mòbil i articulada, situada a l’extrem del caire de sortida de l’ala.
Serveix per a governar el moviment de balanceig de l’aeronau Per tal d’aconseguir això, l' aleró de l’ala que puja ha d’abaixar-se, alhora que ha d’alçar-se el de la que baixa Els diversos tipus d’alerons es distingeixen per llur moviment respecte a l’ala
ranura
Transports
Obertura llarga i estreta al llarg de l’envergadura d’una ala, normalment prop del seu caire d’atac, que serveix per a millorar les condicions del flux d’aire a grans angles d’atac.
Durant les operacions d’aterratge i d’envol, quan la velocitat és baixa i hom necessita incrementar l’angle d’atac, una part de l’ala situada prop del caire d’atac se separa de la resta i constitueix una ranura El flux d’aire accelerat en passar per aquesta obertura incrementa l’energia de la capa límit de la part superior de l’ala i n'evita així el despreniment i, per tant, la pèrdua de la sustentació En certes aeronaus militars la formació de la ranura és automàtica quan l’angle d’atac esdevé massa gran
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina