Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
aigua de barita
Química
Suspensió de l’hidròxid de bari en aigua destil·lada.
És un reactiu molt eficaç per a demostrar la presència de diòxid de carboni
òxid de bari
Química
Substància blanca o grogosa que és obtinguda quan hom calcina el nitrat o el carbonat bàric.
Conegut també amb el nom de barita És metzinós i provoca irritació a la pell Hom l’empra com a agent deshidratant en la indústria, i com a additiu en olis lubrificants
bari
Química
Metall alcalinoterri pertanyent al grup II A de la taula periòdica, de color blanc argentí quan és pur, mitjanament dur i mal·leable, molt electropositiu, que actua amb valència 2.
El bari és una mescla natural d’isòtops de masses atòmiques 130, 132, 134, 135, 136, 137, 138, en la qual el 138 Ba es troba en un 71,66% Forma el 0,04% de la crosta terrestre i ocupa el divuitè lloc en ordre d’abundància hom el troba sobretot en forma de sulfat baritina i de carbonat witherita El 1774, Karl Wilhelm Scheele diferencià la barita de la calç , i el 1790, Crawford diferencià, alhora, l' estronciana monòxid d’estronci de la barita La gran afinitat que té el bari per l’hidrogen, els halògens, l’oxigen, el nitrogen i el sofre, per a formar hidrurs,…
Nova Escòcia
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Província de la costa atlàntica del Canadà, formada per una península, unida al continent per l’istme de Chignecto (18,5 km), i l’illa de Cap Bretó, separada per l’estret de Canso.
La capital és Halifax De relleu apalatxià, és constituïda per roques antigues amb granits intrusius al SW de Halifax, i també per roques triàsiques amb intrusions volcàniques entorn de la badia de Fundy Es destaquen com a recurs important els jaciments carbonífers illa del Cap Bretó, regions de Cumberland, Sydney i Pictou i els de barita També dins el sector primari, cal assenyalar l’activitat pesquera entrada de la badia de Fundy, bancs del South Shore i la ramaderia producció de llet L’agricultura hi té menys pes pomes, patates, cereals Halifax és el principal nucli industrial i centre…
Mateu Josep Bonaventura Orfila i Rotger
© Fototeca.cat
Metge i químic.
Començà estudiant navegació, que després canvià per medicina A Maó mateix estudià amb Carles Ernest Cook, que li descobrí els canvis del pensament científic del moment El 1804 passà a la Universitat de València, i l’any següent, amb la idea de continuar estudis al nou Collegi de Cirurgia, a Barcelona, on freqüentà l’Escola de Química de la Junta de Comerç de Barcelona aquesta li assignà una pensió per estudiar química a Madrid i a París, on entrà a treballar al laboratori dirigit per Fourcroy i Vauquelin, sota el guiatge del qual començà a investigar les variacions que experimenta l’orina en…
l’Argentera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El terme de l’Argentera té una extensió de 10,12 km 2 És al vessant oriental de la serra de l’Argentera, anomenada també de Pradell, envoltat pels municipis de Duesaigües NE, Riudecanyes E, Vilanova d’Escornalbou SE, Colldejou SW i, ja al Priorat, pels de la Torre de Fontaubella SW i el Pradell W El terreny és esquerp i sec hi predomina la garriga i és drenat per alguns barrancs, com el de la Serra i el de les Valls, que formen el barranc de l’Argentera, afluent per la dreta de la riera de Riudecanyes El municipi és format pel poble de l’Argentera, que n’és el cap, i…
Vilanova d’Escornalbou
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació És situat al peu de la serra de l’Argentera, voltat pels de Colldejou W, Pratdip SW, que només el toca en un punt, Mont-roig del Camp S i E, Riudecanyes N, i l’Argentera NW El seu terme és força accidentat i les seves altituds oscillen entre els 90 i els més de 500 m El terme és drenat pel barranc de la Borda, el de Rifà límit en part amb Colldejou, el de les Roques, el de la Font, el de Sant Magí, el de les Estàpies i la riera de Vilanova El municipi comprèn el poble de Vilanova d’Escornalbou, que n'és el cap, el llogaret de l’Arbocet i la urbanització de Rifàs Un…
Vilanova de Prades
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, al límit amb les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp Així, confronta amb els termes de Vallclara, al NE, Prades Baix Camp per l’E i pel S, Cornudella de Montsant, al S, i Ulldemolins, a l’W Priorat, i amb la Pobla de Cérvoles i el Vilosell, al N Garrigues El territori s’estén pels vessants meridionals de la serra de la Llena, on es troben els punts més alts d’aquesta serralada entre 800 i 1000 m d’altitud, que fan de partió amb la comarca de les Garrigues la Tossa o la punta del Curull 1 021 m d’altitud i l’Abella 1…