Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
basta
Indústria tèxtil
En els teixits, llargària lliure de fil de trama o d’ordit originada per un cert nombre de punts d’encreuament iguals i consecutius.
basta
Oficis manuals
Cadascun dels punts que hom fa de distància en distància en els matalassos perquè la llana no s’apiloti.
basta
Petita llargària lliure de fil que hom deixa sense treballar per a adornament en les labors de brodat, de mitja, de ganxet, etc.
basta
Indumentària
Tecnologia
Cadascun dels punts de la costura de punts llargs amb què hom ajunta provisionalment les diferents peces d’un vestit, que després han d’ésser cosides.
tussà
Indústria tèxtil
Seda salvatge produïda per diferents classes de cucs, especialment Antherea mylitta (Índia), Antherea pernyi (Xina) i Antherea yamamai (Japó).
És coneguda també com a tussah o tussar Hom l’empra com a trama en els teixits de seda És més basta que l’autèntica seda del cuc Bombyx mori
conversió interna
Física
Fenomen de descomposició radioactiva en què un nucli atòmic excitat transfereix l’excés amb una energia a un electró orbital, dit electró de conversió
, el qual és desprès de l’àtom d’energia relativament alta ( efecte Auger
).
L’espectre d’energies dels electrons de conversió és discontinu La conversió interna tendeix a dissipar l’excés d’energia, el qual no basta per a produir una emissió de partícules α o β o raigs γ
sorteig de la llana
Indústria tèxtil
Tria i classificació de la llana dels vellons per sorts o menes.
Hom fa aquesta operació obrint i sacsejant els vellons damunt un engraellat, a través del qual cauen les impureses, i separant a mà de quatre a vuit diferents parts del velló, que són, si són quatre flanc , que és la millor dors , que és llarga però poc resistent cap i cua , que són les pitjors sorts i, finalment, les garres , que són una llana molt curta, basta i bruta Cal també separar les llanes brutes de pega o quitrà
definició per recurrència
Matemàtiques
Definició d’una funció sobre els nombres naturals definint-la per a 1 i, per a cada n més gran que 1, en funció dels valors que pren per a nombres més petits que n
.
Per exemple, la funció factorial pot ésser definida fent 1 = 1 i, per a un n > 1, fent n = n -1 n Aquests procediments de demostració i de definició, ja coneguts i emprats pels grecs, han estat generalitzats i ara hom utilitza les recurrències a qualsevol conjunt ben ordenat on tot subconjunt té mínim Aleshores, per a demostrar que una proposició és veritable per a tot element del conjunt ben ordenat, basta demostrar que és veritable per a tot element si ja ho és per a tots els anteriors