Resultats de la cerca

Preceptor del futur emperador Teodor II Làscaris, del qual fou també gran logoteta, sota Miquel VIII Paleòleg fou legat al concili II de Lió XIV ecumènic, 1274, per a la unió de les Esglésies Autor de diverses obres poètiques i teològiques, és conegut per la Crònica de l’imperi llatí d’Orient

Secretari de Manuel I, l’acompanyà en les expedicions militars i el féu figura central de la seva història, inacabada, que comprèn els anys 1118-76, i es caracteritza per l’objectivitat, la utilització de material documental i l’afirmació dels drets al domini universal de l’imperi d’Orient contra l’imperi d’Occident

La seva Història de l’Església , continuació de la d’Eusebi de Cesarea, comprèn el període que va del 305 al 439 i, generalment, és força ben documentada i imparcial

Ocupà el càrrec de lector a l’església de Santa Sofia de Constantinoble i és autor d’una Història eclesiàstica , actualment perduda, que anava des de Constantí el Gran fins a l’any 518

Visqué a la cort bizantina, on ocupà altes dignitats civils i eclesiàstiques Contrari a la unió amb l’Església Catòlica, escriví la monumental ‘Ρωμαïκἡ ‘Ιστορία ‘Història Bizantina’, en tretze llibres, dedicada al regnat de Miquel VIII Paleòleg i part del d’Andrònic II 1255-1308 Considerada com la continuació de la de Geórgios Akropolita, hi narra una part de l’expedició dels catalans Hom n'ha destacat els contrastos amb la Crònica de Muntaner

Funcionari del fisc i comes , fou un pagà convençut que menyspreava profundament el cristianisme Posseïdor d’una certa cultura literària, escriví la Història nova , narració de la història de l’imperi Romà des d’August fins al regnat de Teodosi II 410 Ultra palesar-hi una gran admiració per Polibi, mostra una preocupació constant per la decadència de l’Imperi i, amb un gran sentiment de nostàlgia i malenconia, intenta d’explicar-ne les causes, amb un estil simple, clar i sense artificis retòrics

Cultivà l’epigrama alexandrí i preparà un recull, en diversos volums, dels autors d’aquest gènere, anomenat Kýklos Continuà l’obra històrica de Procopi amb Del regnat de Justinià 552-558 Fou anomenat Escolàstic

Es casà 1097 amb Anna Comnè, i rebé el títol de cèsar El 1108 negocià el tractat de Deabolis i contribuí a la derrota del soldà d’Iconi 1116 Deixà incompleta una història d’Aleix I, que comprèn del 1070 al 1079

Compilà una Crònica universal des de la creació del món fins al 1057 La font principal utilitzada és la Synopsis historiarum de Joan Skylitzes, que hom només coneix pels extensos fragments incorporats a la crònica de Cedrè

Capità de la guàrdia i primer secretari d’Aleix I, es retirà posteriorment en un dels monestirs de l’Athos, on escriví uns Comentaris als cànons apostòlics, conciliars i patrístics , que li donaren fama La seva obra més important és l’Επιτομἠ Ἰστοριῶν, crònica des de la creació del món fins al 1118 on complementa, amb les dades sobre el regnat d’Aleix I, l' Alexíada d' Anna Comnè