Resultats de la cerca

Procedent d’una família pagesa, participà en l’Expedició al Nord 1926-27 contra els senyors de la guerra Estudià després a Moscou i ensenyà a la Universitat de Pequín S’incorporà a la base comunista de Yan’an, on esdevingué secretari polític de Mao Zedong Membre del buró polític del partit comunista xinès, escriví diverses obres polítiques que marcaren la línia ideològica del partit, com Deu anys de guerra civil 1944, Les quatre grans famílies de Xina 1946 i Un enemic del poble Chiang Kai-shek 1954 El 1949 fou nomenat vicepresident de l’Associació de Treballadors Científics i de l’Institut…

Iniciat com a grup d’aficionats, es professionalitzà l’any 1983 Els seus orígens se situen en la tradició del teatre al carrer, les cercaviles i també els happenings i les accions que busquen la participació del públic Posteriorment ha derivat vers unes actuacions a cavall de la revista, el musical i la comèdia, amb les quals ha aconseguit un gran èxit gràcies a l’humor paròdic i caricaturesc d’arrel popular i uns muntatges cada cop més elaborats, molt sovint consistents en esquetxos entorn d’un mateix tema o bé independents més que no pas a partir d’un desenvolupament amb…

Les seves obres se solen centrar en els conflictes quotidians de la classe mitjana Maelstrom 1932, Lola, espejo oscuro 1950 —memòries d’una prostituta—, Boda y jaleo de Titín Aracena 1952, Alta costura 1954 i Yo estoy dentro 1961 També és autor d’obres teatrals La vida ganada , 1942, i La dueña de las nubes , 1944

Fou tenor de sarsuela i actor còmic professional Tota la seva producció dramàtica són sainets en català En el pecat va la penitència 1883, Ensomiant 1883, El cullerot 1886, la peça més popular, amb títol pres d’una de les revistes satíriques alacantines més llegides, des del 1884 al 1889, El testament d’ultratumba 1901, Un casament per música i Vaja una boda

Pertanyent al llinatge dels Lusignan i presumpta hereva de les corones de Xipre i Jerusalem, com a filla d’Hug III i germana gran d’Enric II, reis d’aquella illa i titulars d’aquest regne La seva mare fou Isabel d’Ibelin Contragué matrimoni per poders, el 1315, a Nicòsia, i la boda fou solemnitzada pel desembre d’aquell any, a la seu de Girona La relació entre marit i muller sovint malalta no fou mai satisfactòria, i no tingueren descendència