Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
brotxa
Brotxa
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Estri format per un manat de pèls, generalment cerres de porc, de cavall, etc, igualats per les puntes i subjectats a l’entorn d’un nucli cilíndric —acabat en un mànec— mitjançant una lligada que pot ésser de cordill (modernament de filferro), o una anella metàl·lica; el nucli format pel mànec o per una peça suplementària de diàmetre major, deixa un buit sense pèl al centre de la brotxa, espai que li treu pes i facilita la bona distribució de color en pintar.
Aquesta construcció diferencia la brotxa del pinzell , encara que siguin de mides similars i que s’assemblin externament
brotxa
Mena de pinzell que serveix per a escampar la sabonera sobre la pell que s’ha de rasurar.
brotxa
Tecnologia
Eina en forma de barra proveïda de dents, d’altures que augmenten progressivament d’un extrem a l’altre, i de secció diversa segons el forat o perfil que realitza (circular, rectangular, circular acanalat, etc), que hom empra per efectuar el brotxatge.
Segons la manera de treballar, pot ésser de tracció o de compressió, i segons l’operació, de brotxatge exterior o de brotxatge interior Les brotxes són generalment d’acer trempat, d’acer al tungstè o bé d’acer ràpid al molibdè i, en alguns casos, hom hi insereix plaquetes tallants de metall dur
brotxa de campir
Oficis manuals
Brotxa grossa, emprada per a estendre colors a l’aigua (calç, cola, plàstic) en superfícies àmplies (parets, sostres); darrerament ha estat substituïda pel corró.
afaitar
Navalla i brotxa d’afaitar
© Corel
Rasurar la barba, el bigoti o el pèl d’una altra part del cos amb raor, màquina d’afaitar elèctrica, maquineta d’afaitar, etc.
Quan la rasura no és feta amb màquina d’afaitar elèctrica, abans hom acostuma a estovar el pèl mitjançant una bona ensabonada amb brotxa i sabó d’afaitar, etc
brotxatge
Detall esquemàtic del brotxatge
© fototeca.cat
Tecnologia
Operació que consisteix a arrencar ferritja amb la brotxa, per tal d’obtenir forats d’una secció determinada (brotxatge interior) o perfils exteriors (brotxatge exterior).
El moviment principal és el desplaçament rectilini de l’eina, i el d’avanç és determinat per l’acció successiva de les dents, d’altura progressivament més elevada El brotxatge és molt emprat en la fabricació en sèrie de peces petites o mitjanes i permet d’obtenir-les amb poc temps de mecanització, generalment amb una sola passada i amb les dimensions exactes estalviant les posteriors operacions d’acabat a causa d’aquests avantatges substitueix sovint el mortassatge i, en certs brotxatges exteriors, el fresatge De tota manera, l’operació, en cas de seccions o perfils especials, només és…
brotxadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a efectuar el brotxatge, que es caracteritza per una velocitat de tall reduïda i en la qual l’eina, anomenada brotxa, és dotada, mitjançant un mecanisme de cremallera o per accionament hidràulic, d’un moviment longitudinal.
Segons la posició de l’eina, les brotxadores poden ésser horitzontals o verticals les primeres tenen un camp d’aplicacions més ampli, i les segones tenen un rendiment més elevat i permeten de posar i treure la brotxa automàticament Poden efectuar, tant les verticals com les horitzontals, un brotxat exterior o interior, però les destinades al brotxat exterior han d’anar proveïdes d’un dispositiu que subjecti la peça que hom treballa Solen treballar a tracció, però també poden fer-ho a compressió, en el qual cas solen ésser verticals
aparellar
Química
Donar les primeres capes dels recobriments de pintura anomenats aparell
o emprimació
, directament damunt una tela o una taula.
Antigament, hom feia una palicació manual mitjançant la imprimadora o brotxa damunt les teles tensades en el seu propi bastidor en l’actualitat, hom ho fa industrialment, estenent una capa uniforme damunt una peça de tela contínua
pintura
Tecnologia
Operació de revestir alguna superfície amb pintura.
Comprèn tres etapes la preparació de la superfície a pintar, la pintura pròpiament dita i l’assecatge La primera pot consistir en una simple neteja o bé tractar-se d’un desgreixatge o un decapatge sorrejament, decapatge electroquímic, etc L’aplicació de la pintura pot fer-se a mà amb brotxa o amb corró o, més generalment en la indústria, amb pistola, per immersió, per deposició electroestàtica, etc L’assecatge pot ésser per evaporació natural dels constituents volàtils o bé per escalfament, sia en túnels d’aire calent o per radiació amb infraroigs, ultraviolats, etc
acordillament
Pintura
Defecte inicial d’una pintura aplicada a brotxa.
Es caracteritza per l’aparició de fines estries rectilínies i paralleles deixades pels pèls del pinzell