Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
bòfia
Geomorfologia
Embut d’ensorrament per dissolució de materials del subsol (sal, guix).
bòfia
Cavitat produïda en alguna cosa per bofegament de la capa que la revesteix o per emportament de matèria.
la Bòfia
Pou de glaç natural (-31 m) antigament explotat, situat al nord del portell de l’Ós, a la serra de Port del Comte, dins el municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), en una zona de pendents suaus (plans de la Bòfia) que ha estat aprofitada per a l’esquí.
Hom hi construí el refugi de la Bòfia prats de Bacies
collada de la Bòfia
Collada
Collada dels municipis de Bagà i Guardiola de Berguedà (Berguedà).
Sant Jaume dels Bancs
Església
Església romànica del municipi de Montmajor (Berguedà), a l’enclavat de Comesposades, al peu dels cingles de Capolat, entre la Móra i el Cint, dins l’antic terme de Correà.
Prop seu hi ha la bòfia de Sant Jaume
prats de Bacies
© Fototeca.cat
Pla
Extens planell ramader, al vessant meridional de la serra de Port del Comte, entre els 2 000 i els 2 150 m d’altitud.
Forma la capçalera de la riera de Canalda i es troba entre els termes municipals d’Odèn i de la Coma i la Pedra Solsonès Aprofitant els pendents suaus dels plans de la Bòfia hom ha installat l’estació d’esports d’hivern de Port del Comte
serra de Port del Comte
© Fototeca.cat
Serra
Massís orogràfic dels Prepirineus, partió d’aigües entre el Segre i l’alt Cardener.
Els materials, d’època triàsica i cretàcia, són generalment calcaris i molt durs, on només algunes capes margoses han estat clarament erosionades en els sectors triàsics Consta de diverses unitats L’angle sud-est és la serra de Querol, que es dreça bruscament damunt el coll de Jou, formant el cingle anomenat la Garganta, amb un desnivell d’uns 300 m a partir dels 1700 Un cop superada la cinglera, el relleu, bé que continua ascendint fins a 2212 m puig de Morreres, s’esplaia en un seguit de comes i prats, de la coma de Sant Guerau als prats de Bacies W, emmarcant els plans de la Bòfia…