Resultats de la cerca

L’aresta central el divideix, i dirigeix les dues fraccions a les parts còncaves de la cullera, amb la qual cosa compensa els esforços axials

Estudià a París i posteriorment a Roma amb Bernini Passà a Madrid i per consell de Raimon Capuz es traslladà a València El 1703 fou aprovat un projecte seu per a la construcció de la portada principal de la seu de València, que començà tot seguit sota la seva direcció i tenint per ajudants Francesc Vergara el Major i Francisco Stolfs Concebé en aquesta obra la primera façana espanyola amb superfícies convexes i còncaves en la intersecció un cos central convex amb tres pisos coronats per un frontó corb i flanquejat per columnes corínties anteposades al mur, i dues ales …

Treballà a París, amb Picasso, G Braque i F Léger, en les recerques cubistes, i tractà d’aplicar-les a l’escultura La qualitat plàstica expressionista de la seva obra és obtinguda pel joc de les superfícies còncaves i convexes, dels plans i els relleus Obres Nu reclinat amb guitarra 1928, La mare i el fill 1930

Al damunt d’un turó fou construïda el 1955, en substitució de l’antiga capella del s XV de Notre-Dame-du-Haut, una capella de petites dimensions projectada per Le Corbusier És obra de ciment amb superfícies còncaves i sostre en forma de vela corba, amb sortint que cobreix un altar exterior destinat a les celebracions a l’aire lliure els dies de pelegrinatge

La distància focal d’una lent depèn de l’índex de refracció, el qual és funció de la longitud d’ona de la llum incident per tant, si aquesta llum no és monocromàtica, la lent forma un cert nombre d’imatges de diversos colors, sobre posicions no coincidents i de format diferent, encara que provinguin de raigs paraxials i hi hagin estat corregides les aberracions geomètriques Combinant lents convexes i còncaves de materials diferents, hom construeix sistemes de lents d’aberració cromàtica nulla per a dos dels colors de l’espectre i molt petita per a tots els altres lent acromàtica

L’espècie més comuna és Funaria hygrometrica , que és cosmopolita i creix sobre sòls carbonosos

És causada pel fong Achorion shönleinii