Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
micena
Micologia
Gènere de bolets petits i fràgils, de la família de les tricolomatàcies, de coloració somorta, amb el barret cònic o acampanat i d’esporada blanca.
coprí
Micologia
Gènere de fongs, de la família de les coprinàcies, d’espores negres amb porus germinatiu terminal i barret generalment cònic o ogival, tardanament obert com un paraigua girat.
N'és característica la maduració progressiva de les espores, acompanyada per l’autòlisi de les làmines, que es converteixen, així, en un suc negre Viuen sobre excrements o en llocs molt adobats
coprinàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les agaricals, d’esporada negra o molt fosca, amb tonalitat purpúria, de barret sovint cònic o ogival i làmines, en molts casos, deliqüescents ( Coprinus
).
Viuen sobre sòls humífers, femta, etc coprinàcies més destacades Coprinus sp bolet de femer, pixacà, coprí Coprinus comatus bolet de tinta Panaeolus sp paneolus
arigany
Arigany
Micologia
Bolet, de l’ordre de les perzizals, del grup de les múrgoles de peu gairebé tan gruixut com el capell, que és cònic, bru, amb costelles més fosques, orientades de dalt a baix.
Bolet de primavera, comestible, hom el considera la millor de les múrgoles
conocibe
Micologia
Gènere de petits bolets, de la família de les bolbiciàcies, de peu llarg i gràcil, barret cònic i espores de color groc viu, que viuen sobre humus (C. tenera) i sobre buina (C. coprophila).
pixaconill
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de 3 a 9 cm d’alt, viscós, de barret cònic, de color vermell o en part groc, però que sol ennegrir-se, i de cama prima, groga, més o menys envermellida o enfosquida.
Creix sobretot en prats, però també en landes i boscs No té importància gastronòmica
inocibe
inocibe Inocybe rimosa
Alexey Sergeev (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Nom donat als bolets del gènere Inocybe, de la família de les cortinariàcies, de mida relativament petita, de menys de 6 cm, de cama més o menys cilíndrica i barret cònic o conicoconvex, amb la superfície fibril·losa i làmines de color bru ocraci clar, gairebé sempre dotats d’una forta sentor, sovint espermàtica.
Des del punt de vista alimentari, cal rebutjar els bolets d’aquest grup, ja que la majoria són tòxics, mentre que els que no ho són, tenen poc valor culinari i es corre el risc de confondre’ls amb les espècies tòxiques Viuen en tota mena de boscos i fins i tot en parcs i jardins Els primers símptomes d’intoxicació apareixen bastant ràpidament, de vegades, abans i tot d’acabar l’àpat consisteixen en una forta sudoració, amb vòmits, diarrea i trastorns de caràcter nerviós