Resultats de la cerca

Viuen vora els rius i neden i es cabussen molt bé S'alimenten de peixos, que cacen travessant-los amb el bec, recte i afilat N'existeixen diverses espècies, totes tropicals, però amb distribució pròpia

Tenen les ales llargues i fines, tot i que són més marxadors que voladors Cacen aranyes, fins i tot més grosses que ells, les quals paralitzen amb el fibló, que instilla verí, i les utilitzen com a nodriment de llurs larves

Tenen les ales molt reticulades, de color de sofre o groc lletós Són bons voladors i carnívors s’alimenten d’altres insectes que cacen al vol Les larves, també carnívores, tenen les mandíbules poderoses i ataquen les preses corren per terra, entre herbes o sota pedres en llocs secs La vida larval dura uns dos anys Els ascalàfids són abundants a l’Europa del sud

Tenen unes dimensions força grosses, semblants a les oques però amb un perfil aerodinàmic, amb potes fortes i palmejades, ales grosses acabades en punta, cua en forma de falca i bec robust i punxegut El color del plomatge varia entre el negre, el blanc i el castany Són ocells marins que es nodreixen de peixos, que cacen en grup llançant-se en picat sobre l’aigua, dins la qual poden arribar fins a 30 metres de fondària Nien en penya-segats rocallosos El mascarell comú Sula bassana nia al nord de l’Atlàntic

Fan uns 16 cm de llargària, i tenen el cos curt, en forma de fus, les ales llargues i estretes, punxegudes i en forma de dalla, el bec curt i molt ample, i la cua curta i generalment en forma de V Són insectívors, i cacen mentre volen, a velocitats que poden arribar a atènyer els 200 km/h Habiten en colònies, i fan el niu amb materials diversos, arreplegats al vol i aglutinats amb la saliva enganxosa que secreten abundosament durant l’època de nidificació, en cavitats, a l’exterior d’edificis o bé en espadats, segons les espècies La posta és d’un ou a tres

Són de colors foscs al dors i blanquinosos al ventre, amb petites franges transversals brunes El cap és petit el bec, fort i encorbat i les potes fermes amb urpes potents Tenen les ales curtes i arrodonides, i la cua llarga volen veloçment, amb un ràpid batre d’ales, o bé planen Habiten als boscs fins a uns 2 000 m d’altitud A l’estiu viuen al nord d’Europa i d’Àsia, i a la tardor baixen cap al sud i al nord d’Àfrica Cacen altres ocells faisans, perdius, aviram i petits mamífers conills, llebres Molt apreciat en falconeria, és anomenat també falcó perdiguer

Els esquimals s’anomemenen a ells mateixos inuits , denominació que actualment tendeix a substituir el mot ‘esquimal’, per tal com aquest prové de la designació pejorativa en llengua cree, i que significa ‘menjadors de carn crua’ La població dels esquimals a mitjan dècada de 1990 constava d’uns 80000 individus, distribuïts en 17 grups, alguns dels quals menen una vida sedentària En la forma de vida tradicional, però, predominava el nomadisme, que és en retrocés a l’estiu les comunitats segueixen per terra els ramats de caribús a l’hivern es traslladen a la vora de la mar glaçada i cacen l’os…

Tenen colors bruns, amb pintes blanques, variables segons les espècies Són predadors i cacen petits mamífers, rèptils i insectes, però no ocells Nien als cingles, als boscs o a la plana Sovint se'ls pot veure posats en una branca, immòbils, i amb el coll arronsat Totes les espècies són bastant similars A les àrees obertes de les terres catalanes és freqüent l' aligot comú Buteo buteo d’uns 55 cm de llarg, que es troba per tot Europa i emigra a Àfrica per hivernar L' aligot calçat Buteo lagopus , molt semblant a l’anterior, és propi del N d’Europa i fa migracions fins a l’E de…