Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Estanislau Torres i Mestres
© Fototeca.cat
Literatura
Esport
Escriptor i excursionista.
De formació autodidàctica, es donà a conèixer amb narracions breus Fum d’ara 1959, La xera 1962, premi Víctor Català 1961 i El foc i la cua 1966 Com a novellista s’inicià amb Cel de tardor 1961 D’un realisme personal — L’altre demà 1964 i Els camins 1966—, evolucionà vers la narració autobiogràfica i de records de la Guerra Civil que orienten bona part de la seva obra literària, presidida per una descripció realista dels fets que narra La derrota 1966, premi Sant Jordi 1965 i Els ulls i la cendra 1966 A part altres novelles — Castelladral 1969, Estimada Teresa 1974, El mal que m’heu fet 1978…
, ,
Anton Semenovič Makarenko
Educació
Literatura
Pedagog i escriptor soviètic.
Durant 15 anys dirigí colònies de reeducació de joves Dedicà els seus últims anys a escriure Pedagogičeskaja poema ‘Poema pedagògic’, 1933-35, Kniga dlja roditelej ‘Llibre per als pares’, 1937, Flagi na bašnjakh ‘Banderes sobre les torres’, 1938 És autor de narracions curtes, assaigs de crítica literària i articles diversos Propugna la collectivitat, nucli reduït de la societat on els joves han d’aprendre a relacionar-se entre ells, i el treball, procés mitjançant el qual l’home transforma la natura cadascú aporta els seus valors personals a la collectivitat i els comparteix la…
Jevgenij Petrov
Literatura
Pseudònim de Jevgenij Petrovič Katajev, escriptor ucraïnès en llengua russa.
Escriví conjuntament amb Il’ja Arnol’dovič Fajnzil’berg, jueu ucraïnès conegut amb el pseudònim d' Il’ja Il’f Odessa 1897 — 1937 Després de dedicar-se cadascú pel seu cantó a activitats molt diverses, es conegueren a Moscou quan tots dos ja eren escriptors dedicats preferentment a la sàtira en revistes i diaris Llur obra individual pràcticament desaparegué enfront de la popularitat de l’obra en comú Recrearen un gènere ja popular a Rússia i produïren una obra encara molt estimada Dvenadcat’ stul’jev ‘Les dotze cadires’, 1928 és una novella satírica en què, utilitzant el gènere…
Píndar
Literatura
Poeta grec.
De família aristocràtica, sembla que s’educà literàriament a Atenes Viatger i cosmopolita, a Sicília fou hoste dels tirans Hieró de Siracusa i Teró d’Agrigent, en el transcurs d’un viatge 476-475 aC que marcà la seva consagració com a poeta panhellènic Amb tot, mai no renuncià a les seves arrels una vinculació fidel a Delfos i a Apollo, la lleialtat a Tebes, particularment difícil i compromesa els anys ombrívols de les guerres mèdiques, i, sobretot, les relacions amb Egina, baluard tenaç de la tradició i, per tant, oposada a la democràcia atenesa en un enfrontament d’anys, que ell ressentí…
humanisme
© Corel Professional Photos
Història
Literatura
Mot que, en sentit propi, designa el fet històric del renovellament dels estudis clàssics que arrelà en la literatura italiana del s. XIV i s’imposà per tot Europa els dos següents, contemporàniament a una nova valoració de l’home i del seu paper en el món: el Renaixement.
L’any 1428, el florentí Leonardo Bruni compongué una oració fúnebre per a Nanni degli Strozzi on apareix, en un context revelador, la paraula humanitas , la història i el sentit de la qual constitueixen una dada imprescindible per a la comprensió de l’humanisme renaixentista Humanitas és un mot llatí que tradueix el grec φιλανϕρωπια, que significa ‘amor a la condició humana’ i que fou usat per primera vegada per Èsquil, que l’aplicà a la benevolència de Prometeu envers els homes A l’època hellenística i romana era una qualitat desitjable en un monarca, i sant Pau l’atribuïa a Crist El llatí…
Eugeni d’Ors i Rovira
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Escriptor i filòsof.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi Genealogía ideal del Imperialismo Teoría del Estado Héroe 1905 El 1903 participà en el Primer Congrés Universitari Català, on intervingué amb una ponència que tractava de l’extensió dels ensenyaments especulatius, tot proposant la creació d’una facultat laica de teologia separada de la de filosofia, en una intervenció molt crítica amb la situació dels estudis filosòfics tradicionals dins l’àmbit català Abans havia collaborat publicant poemes, articles de pensament polític i de crítica literària i…
, , ,