Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
priorat de Lledó
© Fototeca.cat
Priorat
Canònica augustiniana ( Santa Maria de Lledó
) situada a la població de Lledó (Alt Empordà), fundada el 1089 per Adalbet i Alamburga, senyors de Navata.
El seu primer prior, Joan, procedia de Vilabertran El 1124 el papa Calixt II n'aprovà la fundació i l’estatut canonical El 1168 un canonge de Lledó fou tramès a Girona per reformar-hi la canònica de Sant Martí Sacosta L’església actual fou iniciada pel prior Arnau de Coll vers el 1180, que construí també un hospital prop d’aquesta Es conclogué menys sumptuosament al principi del s XIII té tres naus, amb pilastres per a separar-les i una bella portalada romànica la façana ha restat inacabada Tingué una filial a Osona Sant Tomàs de Riudeperes, 1095 i una altra al Rosselló Santa…
Vilajoan
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Garrigàs (Alt Empordà), a la dreta del Fluvià.
L’antiga església parroquial de Santa Maria, actualment sufragània de la d’Ermedàs, havia estat possessió de la canònica augustiniana de Lledó El lloc formà part de la batllia de Siurana
Espinavessa
Poble
Poble del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), a l’esquerra del Fluvià, a la confluència amb la riera de Sant Jaume; el seu antic terme, amb el nucli de la Palma, era separat del sector principal del municipi pels termes de Navata i de Crespià.
L’església parroquial actual Sant Llorenç fou bastida en 1790-1804 El poble, que al s XIV depenia de la canònica de Lledó, formava part de la batllia de Navata el 1698
Llorona
Poble
Poble del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), al vessant S de la serra de Llorona (840 m), contrafort SE del puig de Bassegoda.
L’església parroquial de Sant Andreu és romànica s XV és esmentada ja el 1019, i pertangué a la canònica de la seu de Girona En depenen les de Corsavell i de Bassegoda
els Vilars
Poble
Poble del municipi de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), al sector meridional del terme, a la dreta de la riera d’Arnera.
L’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic, actualment sufragània de la de Maçanet, fou des del 1364 possessió, igual com el poble, de la canònica de Vilabertran Formà part de la batllia de Figueres
Vilacolum
© Fototeca.cat
Poble
Poble (vilacolomencs) del municipi de Torroella de Fluvià (Alt Empordà), situat uns 2 km a llevant del de Vilamacolum (o Vilacolum de Baix).
L’església parroquial de Sant Esteve era possessió de la canònica de Girona Una part del seu territori era format per un estany, que fou dessecat i colonitzat al segle XVII El sòl és ric en fòssils
Vilanova de la Muga
© Fototeca.cat
Poble
Poble (vilanovins; 15 m alt.) del municipi de Peralada (Alt Empordà), situat a l’esquerra de la Muga, davant la confluència amb el riu Manol, en un indret molt perjudicat per les riuades.
L’església parroquial de Santa Eulàlia havia estat possessió de la canònica de Girona El lloc és esmentat ja el 982 Fou municipi independent fins el 1974 L’antic terme comprenia, també, els pobles del Puig Barutell, la Garriga, Sant Joan Sescloses i Vallgornera
monestir de Vilabertran
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia canonical augustiniana (Santa Maria de Vilabertran), nucli del poble de Vilabertran (Alt Empordà), al peu de l’antiga via romana que enllaçava la Jonquera amb Peralada i Figueres.
Fou fundat pel prevere Pere Rigald, que des dels volts del 1060 regia una església existent al lloc, on habitava amb alguns preveres o clergues que assajaven vida comunitària Fou erigit en canònica el 1069, que alguns matrimonis del veïnatge li cediren les terres que envoltaven l’església per formar la dotació inicial La nova comunitat adoptà aviat la regla canonical de sant Agustí, i Pere Rigald en fou un dels propagadors per totes les terres gironines, fins a Sant Joan de les Abadesses Altar de l'església del monestir de Vilabertran © Alberto González Rovira Vers el 1080 s’…
el Roure
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Roure i antiga canònica augustiniana del municipi de Pont de Molins (Alt Empordà), als vessants de la serra dels Tramonts.
La comunitat de canonges es mantingué des dels s XIII al XVI, que fou secularitzada La devoció popular a la imatge una talla romànica inicial fou substituïda per una de gòtica, d’alabastre policromat, al s XV l’actual santuari és obra de la primera meitat del s XVII Depenia de la parròquia de Llers, on fou traslladada la imatge el 1793 i definitivament el 1809, fins que el 1936 fou destruïda ha estat substituïda per una de nova de Frederic Marès Resten només ruïnes
Pont de Molins
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació D’una extensió de 8,63 km 2 , el municipi de Pont de Molins és situat a la vall mitjana de la Muga, a ambdós costats d’aquest riu El seu afluent, el Llobregat d’Empordà, drena la part més septentrional del terme i, en part, fa de límit amb Masarac A llevant el terreny és planer, d’alluvió, mentre que a ponent és ondulat per la serra dels Tramonts, que arriba a 170 m en el trifini municipal, al límit amb els municipis de Biure al N i NW i de Boadella a l’W A migdia el terme confronta amb Llers i a l’E amb Cabanes A més del poble de Pont de Molins, el terme comprèn la…