Resultats de la cerca

Amb vímets, joncs i canya, a més de canyissos, hom fa coves, paneres, panistres, cistells, arganells, sàrries, etc amb margalló i palma, cabassos, senalles, esportins, etc Modernament hom hi ha introduït matèries plàstiques És tradicional de la Ribera d’Ebre especialment de Rasquera i de Miravet la fabricació d’obra de margalló, a base de trenes o llates fetes per les dones, collit a les vores de l’Ebre

És de colors bruns, cella clara molt marcada i el seu cant és estrident i ronc Els balquers volen baix i es paren sovint en els arbres i en els fils de telèfon o d’electricitat Nien entre joncs i canyissos, a la vora de l’aigua els nius tenen forma de copa i resten subjectats a les tiges de les plantes aquàtiques Són anomenades també rossinyols d’aigua , i són freqüents a Europa, Àfrica i Àsia

En fusteria de construcció, hom anomena també punta diversos claus l’ús dels quals en determina el nom, com la punta d’enllatar per a clavar les llates als cabirons, la punta d’encabironar per a fixar dos cabirons, la punta d’embigar per a clavar les bigues a les bigues mestres, la punta d’encanyissar per a clavar els canyissos a les bigues, etc En l’ofici de sabater són emprats diversos claus i puntes, entre els quals cal destacar la punta groga de llautó i d’un centímetre de llargària, emprada per a clavar la tapa bona, la punta rodona sense cabota, cilíndrica, damunt la qual…

El boscaler comú Lluscinioides té el dors rogenc i el ventre blanquinós és comú a l’Europa central, a França i a la península Ibèrica El boscaler pintat Lnaevia té el dors de color d’oliva llistat i el ventre blanc ocraci vola rarament, però corre i s’amaga sovint entre els matolls dels maresmes, on viu i nia és centreeuropeu i viu també al sud d’Anglaterra i al nord de la península Ibèrica

Damunt els murs laterals de la barraca, baixos, de toves i sovint amb troncs encastats, hi ha les bigues cadorses o soleres, on recolzen sis o vuit encavallades triangulars, les bigues obliqües o costelles de les quals uneix per llurs caps la biga carenera els cabirons uneixen els peus de les encavallades i suporten l’andana o pis de dalt, on eren criats els cucs de seda L’andana és ventilada amb un o dos finestrons molt estrets i llargaruts, practicats al mig del penal o timpà triangular de la part alta de les façanes, el qual, com que no suporta cap càrrega, és un rònec canyís arrebossat…

És característic de la Marina, de Pego i Dénia a Benidorm