Resultats de la cerca

De família noble aragonesa, estudià lleis a Avinyó, on residí almenys fins el 1396 al servei de Climent VII i de Benet XIII Obtingué una canongia a Terol, la de xantre de Girona i una altra a València el 1400, on es traslladà i hi obtingué l’ardiaconat el 1408 Treballà per la solució del cisma com a delegat de Benet XIII i, després, de l’arquebisbe de València Hug de Llupià Tres dels cardenals de Benet XIII l’elegiren papa a Peníscola pel juny del 1423 Domènec Bonafè, Eiximèn Dahe i Julià de Loba però se li oposà tenaçment el francès Jean Carrier, que al cap de poc temps es féu elegir també…

Professà a l’orde dels dominicans 1223 ensenyà filosofia i teologia a Friburg, Colònia i París Bisbe de Ratisbona el 1260, renuncià el càrrec per poder-se dedicar plenament al camp intellectual Tingué un paper destacat en el concili ecumènic de Lió 1274 El 1277, a París, defensà les doctrines del seu deixeble Tomàs d’Aquino Fou el primer pensador cristià que adoptà amb èxit una actitud alhora d’assimilació i de crítica davant la filosofia grecoàrab, introduïda ja a Occident inicià la superació de les contradiccions del pensament cristià al començament del segle XIII, determinades per la…

Advocat republicà i patriota, amb Tommaseo dirigí a Venècia el moviment nacional que féu capitular els austríacs i proclamà la República, de la qual fou president 1848 Després de la derrota de l’exèrcit sard a Novara 1849, rebutjà l’armistici i, investit de poders dictatorials, dirigí la resistència de Venècia, assetjada pels austríacs Hagué de capitular, i fugí a París, on continuà les seves activitats polítiques

A Granada féu els relleus de la portada de la sala capitular de la catedral, el grup de Santa Anna, la Mare de Déu i l’Infant, també a la catedral, i part del Retablo de Ojijares Metropolitan Museum, Nova York A Sevilla intervingué en els relleus de l’avantsala capitular de la catedral, i és autor també del Juli Cèsar i l' Hèracles de l’Alameda, i del disseny de la Fuente de Mercurio de l’Alcázar

Format al Seminari de Barcelona, posteriorment feu la carrera d’història a la Universitat de Barcelona El 1999 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre la vida quotidiana a la Catalunya medieval, dirigida pel professor Manel Riu i Riu Des del 1967 ocupa la plaça de bibliotecari i arxiver de la catedral de Barcelona Entre les seves publicacions destaquen els treballs de catalogació dels fons de l’arxiu catedralici barceloní El Baix Llobregat i la Pia Almoina de la Seu de Barcelona Catàleg del fons en pergamí de l’Arxiu de la Catedral de Barcelona 1984, El fons Cisma d’…

Dirigí la defensa de Rodes, on hi havia el centre de l’orde, contra Solimà II, però hagué de capitular i abandonar l’illa 1522 Obtingué de Carles V l’arxipèlag maltès, on installà la residència de l’orde 1530

Ordenat de sacerdot 1850, i doctor en dret, fou vicari capitular i governador eclesiàstic a Santiago Cuba, on després de la revolució del 1868 estigué empresonat uns quants mesos per desobediència al govern espanyol Fou bisbe d’Almeria 1876-86

Doctor en teologia, fou rector de la Universitat de Perpinyà des del 1687 Canonge de Sant Joan de Perpinyà, fou nomenat vicari capitular de la diòcesi d’Elna l’any 1721 Deixà inèdites unes Notícies de la iglésia insigne, collegiata de Sant Joan de Perpinyà

Mestre de l’obra de la catedral de Tortosa, el 1381 fou cridat a València, on començà les obres del Miquelet Potser fou el mateix Andrea Giuliano que del 1356 al 1369 construí la sala capitular de la seu de València i que en fou nomenat mestre el 1358

Es formà als seminaris de Solsona i Tarragona i d’ençà del 1915 fou curador de l’Arxiu Capitular de Lleida Publicà diversos llibres d’història eclesiàstica relacionats amb Lleida com Alfonso de Borja en Lérida 1408-1423 1929 i El Beato Antonio M Claret en Lérida 1934