Resultats de la cerca

A Barcelona, el gremi de carders fou constituït el 1372 sota l’advocació de sant Eloi, i fou reorganitzat el 1549, el 1603 i el 1653 Era un ofici auxiliar de la draperia i el controlaven, de fet, els paraires, els quals dominaven la importació de cardes franceses El nombre de mestres carders fou molt reduït mai no depassaren la dotzena a Barcelona, a València i a Perpinyà Al començament del s XIX, la introducció a Catalunya de màquines de cardar produí avalots d’obrers, els quals volien destruir-les, fet que obligà Ferran VII a dictar normes protectores 1824

Les cardadores i filadores de Barcelona es revolten perquè els paraires treuen fora de la ciutat la llana per a cardar i filar

Incendi al taller de Santiago Ubach, fuster de Terrassa i constructor de màquines de cardar i emborrar llana, probablement atribuïble a obrers tèxtils de la localitat

Eclesiàstic El 1784 inventà el primer teler mecànic utilitzable a escala industrial, i el 1789, una màquina de cardar llana S'establí com a fabricant, però féu fallida El parlament britànic el subvencionà 1809 Inventà també una màquina de fer cordes, i diversos estris agrícoles

Les flors, d’un color que tira a lila, són agrupades en capítols ovoides 5-8 cm de llargada, amb palletes aristades que els donen l’aspecte de pinyes eriçades de pues, envoltades per bràctees de l’involucre, espinoses i corbades Viu generalment en vores de camins humits Els capítols secs s’empraven per a cardar

Des de l’edat mitjana era un ofici controlat, de fet, pels paraires, habitualment no reglamentat ni protegit, doncs, per l’organització gremial hom l’exercia, molt sovint, a les zones rurals, i, fonamentalment, l’exercien les dones, com el de filador

Des del segle XII hi ha constància de la fabricació de draps de llana a diversos llocs de Catalunya, principalment a la zona pirinenca i prop dels rius, però fins a mitjan segle XIII fou una indústria menestral modesta, destinada a cobrir les necessitats locals, mentre que els draps fins eren importats de França Des del segle XIII, i especialment del XIV, la fabricació de draps de llana s’estengué, amb la protecció de les autoritats locals i estatals, a gairebé tot el Principat de Catalunya i també a Mallorca i a València, i esdevingué una activitat bàsica en el conjunt de l’economia catalana…