Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
carmí
Biologia
Colorant bàsic, de color carmí, específic de les nucleoproteïnes, que hom sol usar mesclat amb alum o sals amòniques, que actuen de mordent, i amb altres colorants.
Permet d’efectuar tincions en bloc i és força persistent
carmí
Pintura
Pigment extret dels cossos secs de les cotxinilles femelles, de color molt similar i propietats pictòriques paral·leles al carmesí, de to més clar i de matís menys blavós.
Les seves propietats colorants són degudes a l’àcid carmínic, que amb alúmina forma una laca alumínica Molt emprat antigament en tintoreria, el seu ús actual ha restat gairebé reduït a colorant d’alimentació, productes farmacèutics, microscòpia i pintura artística és, però, poc estable a la llum
carmí acètic
Biologia
Colorant a base de carmí i àcid acètic que actua alhora de fixador.
És emprat especialment en la tinció dels cromosomes
dactilopi
Entomologia
Gènere d’homòpters de la família dels afídids que inclou espècies molt perjudicials i prolífiques.
Les espècies Dcoccus i Dindicus a fi d’obtenir-ne el carmí o roig de cotxinilla són pròpies de l’Amèrica Central
corona de reina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les saxifragàcies, amb una roseta de fulles basals d’1,5 a 3 cm de llarg, espatulades i terminades en punta.
Fa una inflorescència de 20 a 30 cm d’alçària, de flors blanques puntejades de carmí Creix als conglomerats calcaris de Montserrat i de les muntanyes veïnes
àcid carmínic
Química
Àcid antraquinoncarboxílic substituït amb una cadena lateral de glucòsid, colorant natural.
És el principal constituent del carmí hom l’extreu dels cossos dessecats de l’insecte Coccus cacti cotxinilla Troba aplicació en fotografia en color i com a pigment
Vicent Berenguer i Micó
Literatura catalana
Poeta, traductor i editor.
Ha desplegat una activitat notable com a poeta i com a promotor d’iniciatives de suport al món de la poesia Es donà a conèixer amb el poemari Guants de macam amb un dibuix 1985, premi Vila d’Alaquàs 1983 després ha publicat Carmí vora els llavis 1986, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1985, Dalila 1987, La terra interior 1989, Imitació de la soledat 1990, premi Roís de Corella 1989 i L’home no confia en la ciutat 1996 És director de la collecció “Poesia-Edicions de la Guerra”, ha traduït autors portuguesos, i és coautor, juntament amb Jordi Garcia Vilar, de l’obra teatral La llegenda…