Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
cartutx
© Fototeca.cat
Militar
Embolcall cilíndric de cartó, metall, etc, que conté una quantitat determinada d’una substància explosiva.
revòlver
© Fototeca
Militar
Arma de foc curta, portàtil i lleugera, que permet d’ésser apuntada i disparada amb una mà sola, proveïda d’un cilindre, susceptible de girar sobre el seu eix, amb diversos allotjaments a manera de diverses recambres per al mateix nombre de cartutxos, capaç d’engegar ininterrompudament tants trets com cartutxos continguin els allotjaments del cilindre.
En el revòlver, els cartutxos són posats als allotjaments d’un a un, i en prémer el gallet amb el dit és disparat el del que és en línia amb el canó i el cilindre gira i posa un nou cartutx en disposició d’ésser disparat en tornar a prémer el gallet Encara que hom pot considerar com a antecedents històrics del revòlver l’arma coneguda al s XVI proveïda de diversos canons que hom feia girar amb la mà i la pistola de roda del s XVII, no fou fins el 1835 que el nord-americà Samuel Colt patentà el primer revòlver, al qual donà nom
escopeta
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, portàtil, d’un o més canons amb l’ànima llisa, especialment usada per a caçar i concebuda per a tirar càrregues de perdigons.
Hom pot classificar les escopetes segons la clau emprada Així, hi ha l' escopeta de pedra foguera , que era la que es disparava per mitjà de qualsevol dels diversos tipus de claus que provocaven la ignició de l’enceb amb la guspira d’aquest material l' escopeta de fumereta o de pistó , que es disparava per mitjà de la clau del mateix nom l' escopeta de Lefaucheaux , que tirava aquest tipus de munició amb el fulminant interior, el qual s’inflamava en percudir el martell de l’arma sobre una agulla lateral del culot del cartutx l' escopeta de foc central , amb el pistó incorporat a la part…
estopí
Militar
Cilindre de llautó o de matèria plàstica, ple d’una substància detonant, que, per l’acció de l’agulla del percussor, per fricció o pel pas d’un corrent elèctric, inicia la combustió de la càrrega de projecció d’un projectil.
En les peces d’artilleria té la mateixa funció que la càpsula fulminant en els cartutxos de les armes lleugeres
becada
Caça
Disciplina de caça a mà consistent a capturar becades amb un gos ensinistrat especialment per a cobrar-les.
En competició, cada participant ha d’anar acompanyat d’un jutge durant tota la prova i disposa de deu cartutxos per a disparar
obturador
Militar
Junta disposada entre el canó i la culata d’una arma de foc, especialment d’una peça d’artilleria, per tal d’evitar la fuita dels gasos originats per la combustió de la càrrega de projecció.
Les armes que disparen cartutxos de beina metàllica no van proveïdes d’obturador, atès que la mateixa beina dilatada per la pressió dels gasos és encastada hermèticament a les parets de la recambra i impedeix la fuita de gasos
brocal
Militar
Dispositiu que hom rosca a la boca d’una arma de foc amb diferents finalitats.
Així, el brocal apagaflames , el brocal de llançament emprat en fusells per a llançar granades, els brocals emprats en les armes automàtiques, que permeten d’usar-hi indistintament cartutxos de salves, de plàstic, o bales, i els brocals emprats per a reforçar les boques de les peces d’artilleria
dinamiter | dinamitera
Persona que pesca amb cartutxos de dinamita.
Sant Hubert
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA / BÀRBARA FERRER
Caça
Competició de caça d’alt nivell.
Té la finalitat de promoure i valorar l’esportivitat del caçador, i els valors naturals i l’ensinistrament del gos La prova es desenvolupa en un terreny adient, amb caça salvatge o sembrada perdius i faisans Cada caçador amb el seu gos, en un torn de vint minuts, pot utilitzar quatre cartutxos per abatre dues peces puntuables L’acompanyen tres jutges que el puntuen, en positiu o negatiu, sobretot en tres aspectes fonamentals la conducta del caçador respecte a la peça de caça i el gos, el tir i la conducta del gos Hi ha campionats d’àmbit social, territorial, estatal i…