Resultats de la cerca

Primer gerent i propietari de Mundo Deportivo , una de les primeres publicacions esportives de Catalunya, nascuda el 1906, fundada per ell mateix i per Narcís Masferrer, amb el qual s’alternà en la direcció Fou director d’aquesta publicació en els períodes 1913-14 i 1919-21 El succeí en aquest càrrec el seu fill Ricard l’any 1922

Militant de la Unió Catalanista i president de la secció de propaganda del CADCI, dirigí La Veu de Sant Martí 1925-36 i fou vuit anys vicepresident de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Vers el 1920 ingressà al Foment Martinenc, el qual maldà per catalanitzar, i el 1930 fou un dels fundadors del Casal Martinenc, adherit a la Unió d’Esquerres Catalanes, una de les organitzacions que donà origen a Esquerra Republicana de Catalunya Elegit diputat al Parlament de Catalunya per aquest partit 1932, en presidí la Federació de Barcelona Ciutat 1934-39, i durant la Guerra Civil de 1936-…

La seva obra, dins un estil realista tradicional, tracta dels diferents aspectes de la problemàtica social espanyola Los olvidados 1957, Los clarines del miedo 1958, Hemos perdido el sol 1964, Las últimas banderas 1967, El hombre que volvió del paraíso 1979, etc Algunes de les seves obres han estat portades al cinema

Desenvolupà la seva carrera professional a Catalunya, sobretot en castellà però també en català S’inicià com com a locutor de Ràdio Barcelona i Radio Nacional de España, on de seguida es feu remarcar per la seva veu profunda i ben modulada En televisió tingué un considerable èxit com a presentador i conductor en programes de Televisión Española, Antena 3, Castilla La Mancha Televisión i Telemadrid, entre els quals El tiempo es oro 1987-1992, La parodia nacional 1996-2001 i Alta tensión 1998-2002 Obtingué dos premis TP de Oro al millor presentador per als dos darrers d’aquest programes 1996 i…

Residí des de molt jove a Madrid milità de primer en el partit carlí Més tard dirigí “La Unión Católica” i fou diputat a corts Entre altres obres publicà El liberalismo 1883, Sobre el regionalismo 1899 i Del desastre nacional y sus causas 1899

En foren fundadors Joan Arolas, que hi collaborà fins a la mort, i Pasqual Pérez i Rodríguez, el qual en fou el director fins el 1844 i li donà un caràcter liberal avançat, posteriorment atenuat pel seu successor, Pelegrí Garcia i Cadena L’èxit de la seva aparició motivà, el 1835, la desaparició del Diario de Valencia Hi collaboraren també Vicent Boix, Josep Maria Bonilla i Joan Crisòstom Petit, entre altres El 1838 i el 1839 publicà diversos suplements amb treballs en català i castellà d’erudició històrica, poesia i narracions d’un caràcter marcadament romàntic Des de l’aparició de Las…

Representà el republicanisme progressista Fou continuat amb La República març del 1892 — setembre del 1894, també dirigit inicialment per Castellà i posteriorment per Miquel Martí

Dirigit successivament per Joan Estelrich, que en fou fundador, Joaquim Domènech i Nicolau Brondo, la seva línia liberal s’oposà sovint a la Dictadura i a la premsa conservadora local, amb la qual polemitzà Defensà un regionalisme moderat, que anà minvant amb la Segona República Hi collaboraren, entre altres, Josep Pla, Gabriel Alomar, Miquel Ferrà, Llorenç Villalonga i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, sovint en català Parallelament, els seus principals redactors —Joan Alomar, Miquel AColomar, Ernest MDethorey— i Jacob Sureda hi propugnaren un art i una literatura d’avantguarda Significà una…

Estudià ciències polítiques i lleis a la Universidad Complutense, on es llicencià en dret l’any 1953 El 1958 fundà l’editorial Santillana, llavor d’un grup editorial que acollia els segells editorials Taurus, Alfaguara, Altea, Mangold i Aguilar, entre d’altres, amb presència a diversos països de l’àrea llatinoamericana El 1973 s’incorporà al grup fundacional del diari El Pais com a conseller delegat i passà a ocupar-ne la presidència el 1984 Aquest mateix any creà el grup periodístic i editor d’aquest diari Promotora de Informaciones, SA, que també presidí El 1985 entrà en el món de la ràdio…

Fill d’un dirigent de la premsa oficial franquista, es graduà l’any 1963 a l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid i fou redactor en cap del diari Pueblo i més tard subdirector d' Informaciones Cap d’informatius de RTVE en el darrer Govern franquista 1974, l’any 1976 fou cofundador del diari El País , del qual fou director fins l’any 1988, quan passà a dirigir com a conseller delegat el grup de comunicació Prisa , editora d’aquest diari, fins el 1999 L’any 2008 ocupà el càrrec de director executiu de Prisa i l’any 2011 assumí la presidència del consell d’administració del diari És autor d’…