Resultats de la cerca

Marí de professió Considerat el creador l’any 1918, de la bandera independentista catalana del triangle blau i l’estel blanc Després de la Primera Guerra Mundial, impulsà el Comitè Pro Catalunya, per difondre amb l’estelada la demanda de l’entrada de Catalunya a la Societat de Nacions al president nord-americà W Wilson Fou membre del Foment Autonomista Català i soci-protector de La Reixa, l’entitat de suport a represaliats polítics Com a tal, organitzà els actes de l’onze de setembre de 1908 que li costaren una condemna a presó Milità també en l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana…

Membre de la UEC Gràcia, que presidí 1968-73, el 1963 endegà el grup Petits Excursionistes adaptant les activitats als infants L’any 1976 fou president de la Comissió del Centenari de l’Excursionisme Català Fou vicepresident primer del Consell General de la UEC 1977 i secretari del Consell Directiu de la UEC Gràcia 1981-83 Ha rebut diverses medalles, com la del centenari del CEC 1976 i la del cinquantenari de la UEC 1981 També rebé les medalles de plata de la FEM 1977 i la UEC 1977 i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

De formació autodidàctica, és autor de peces moralitzadores per a centres catòlics Lo roure centenari 1897, Camí del vici 1910

S’inicià com a redactor de Mundo Deportivo el 1974, diari del qual és subdirector És autor del llibre monogràfic Paulino Alcántara 1998, que s’edità dins la collecció del centenari del Futbol Club Barcelona El 2010 rebé la insígnia d’or del FC Barcelona

Fou campió de Catalunya de salts de trampolí 1930 i fundador del Xalet de la Molina A l’octubre del 2007, en motiu de la celebració del seu centenari, el Centre Excursionista de Catalunya li va retre homenatge Fou durant anys el soci número 1 del CEC

Com a periodista collaborà a “El Liceo Valenciano” i a revistes de Madrid S'adherí molt d’hora, bé que no intensament, al moviment de la Renaixença D’entre els seus poemes en català sobresurt el premiat el 1855 en el certament literari dedicat al quart centenari de sant Vicent Ferrer

Des d'infant residí a Sabadell, ciutat a la qual estigué estretament vinculat com a membre destacat de nombroses associacions, com ara la Cobla Jovenívola, Sabadell Sardanista, les Agrupacions  Professionals Narcís Giralt, Òmnium Cultural, de la secció local de la qual fou un dels fundadors, la Unió Excursionista de Sabadell o el Museu d’Història Cronista i collaborador de mitjans de comunicació locals Ràdio Sabadell , El 9 Nou , etc, centrà la seva activitat a documentar i difondre la sardana i la seva història, sobre la qual publicà un gran nombre de títols, entre els quals…

Collaborà a “El Liceo Valenciano”, “El Fénix” i a revistes de Madrid S’adherí molt d’hora, bé que no intensament, al moviment de la Renaixença D’entre els seus poemes en català sobresurt el premiat el 1855 en el certamen literari dedicat al quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer

Treballà en ràdio, televisió i premsa durant la dècada de 1970 Fou el primer cap de premsa d’un club de futbol de l’Estat espanyol, el Futbol Club Barcelona 1981-03, el qual posà el seu nom a la sala de premsa Durant aquest període organitzà els actes del centenari del FC Barcelona

Fou director de les òperes de Viena, Berlín i Munic i del Festival de Salzburg, on dirigí sobretot òperes de RStrauss, gran amic seu Collaborà amb ell en el llibret de Capriccio, l’estructura de la qual dirigí a Munic 1942 El 1927 dirigí, al Liceu de Barcelona, els concerts commemoratius del centenari de Beethoven