Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Tau Ceràmica
© Tau Ceràmica
Economia
Marca comercial dels productes de l’empresa valenciana Taulell, SA dedicada a la fabricació de productes ceràmics, amb seu a Castelló de la Plana.
Nasqué com una integració de petites empreses del sector el 1967 Té una plantilla de 250 de treballadors i exporta els seus productes a més de vuitanta països L’Ajuntament de Barcelona li atorgà la Clau del Modernisme 1999 per la restauració de la ceràmica de la Casa Vicens
Porcelanosa
Economia
Grup empresarial valencià del sector de la ceràmica i l’equipament de la llar.
Fundat el 1973 per José Soriano Ramos i els germans Manuel i Héctor Colonques, és un grup multinacional amb vuit empreses industrials Porcelanosa, Venis, Gamadecor, Systempool, L’Antic Colonial, Butech, Noken i Ceranco i gairebé cinc mil treballadors La seu del grup està situada a Vila-real Plana Baixa, tot i que té altres seus a Espanya, la Gran Bretanya i els Estats Units És una de les principals empreses valencianes
Fira Mostrari Internacional de València
Economia
Fira de mostres creada a València el 1917 per la Unió Gremial (associació de comerciants), la quarta d’Europa (després de Leipzig, Utrecht i Lió).
Celebrà 19 certàmens, fins el 1936 el 1925 participà com a fundadora de la Unió de Fires Internacionals El 1942 reprengué el funcionament i inicià una etapa caracteritzada pel foment del comerç internacional El 1962 promogué la creació de fires especialitzades, com la de joguines, mobles, maquinària per a la fusta, ceràmica i vidre, art del metall, taronges, moda infantil, tèxtils de la casa i jardineria i floricultura El 1969 inaugurà un modern palau de fires 200 000 m 2
Roca Corporació Empresarial
Economia
Empresa productora de sanitaris.
Fundada el 1917 pels germans Roca, es dedicà inicialment a la producció de radiadors de ferro forjat El ràpid creixement en aquest negoci portà a altres activitats, com ara les primeres banyeres de ferro forjat el 1925 o la ceràmica, que provocà l’entrada amb força en el segment del parament del bany i els sanitaris Els anys seixanta entrà en el negoci dels aires condicionats i a la dècada dels vuitanta, en el de les ceràmiques per a paviments i revestiments Amb presència en més de 50 països, el grup facturà més de 1600 milions d’euros el 2004
Ferran Roig i Alfonso
Economia
Esport general
Empresari i dirigent esportiu.
Com a empresari destaca la seva tasca com a president i propietari de l’empresa ceràmica Pamesa, a més de participar en altres companyies com Mercadona, propietat del seu germà Joan, i l’eòlica Renomar Com a dirigent esportiu adquirí el Vila-real CF el 1997 Amb el seu mandat l’equip es consolidà a primera divisió i disputà diverses temporades competicions europees com la UEFA i la Lliga de Campions També ha estat propietari i president del Pamesa València de bàsquet, que deixà en mans de Joan Roig, i accionista del València CF També és soci de Valmor Sport, l’empresa que gestiona…
Companyia Roca Radiadors SA
Economia
Empresa de radiadors i material sanitari fundada a Gavà el 1917 pels germans Roca, que el 1914 fabricaren, als tallers de Manlleu, els primers radiadors de ferro fos.
El 1925 començaren la fabricació de banyeres de ferro fos, el 1936 la de material sanitari, el 1963 la d’aparells de climatització i el 1980 la de ceràmica per a revestiments i paviments, sectors en els quals s’ha unit als líders mundials De capital totalment familiar, la seu és a Barcelona i, de les 15 fàbriques 1999, 6 són als Països Catalans A la resta de l’Estat espanyol té fàbriques a Alcalá de Henares, Alcalá de Guadaira Andalusia i Cortes Navarra Les restants es reparteixen entre Portugal, Itàlia, Polònia, l’Argentina i la Xina El Grup Roca és format per 13 societats…
Ambroise Vollard
Economia
Marxant d’art.
Establert a París ~1890, féu amistat amb Alfred Jarry i s’introduí en el món del comerç d’obres d’art La seva influència en l’evolució de la història de l’art contemporani fou essencial Obrí la seva galeria el 1893 Organitzà una important exposició de Cézanne 1895, comprà obres de Van Gogh 1900 i féu un contracte amb Gauguin 1900, que permeté a aquest de pintar sense preocupacions econòmiques Organitzà la primera exposició a París de Picasso 1901 i la primera absoluta de Matisse 1904 Promogué Bonnard, Redon, Derain i Vlaminck i influí directament en l’orientació de la carrera de molts d’ells…
Lladró SA
Economia
Empresa fabricant d’articles de porcellana.
Fou creada el 1953 pels germans Joan, Josep i Vicent Lladró i Dolz, treballadors del sector de la ceràmica que començaren a fabricar i vendre escultures de porcellana des del forn familiar d’Almàssera Horta El 1958 s’establiren pel seu compte a Tavernes Blanques La forta demanda afavorí l’expansió de l’empresa, que obrí una primera botiga a València i molt aviat mostrà vocació exportadora El 1962 la companyia creà una escola de formació professional, el 1969 inaugurà la Ciutat de la Porcellana, amb fàbriques, oficines i installacions d’oci per als empleats, i el 1980 obrí un…
mercat
© Lluís Prats
Arquitectura
Economia
Lloc públic on són fetes les transaccions comercials.
Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de mercats ja…
comerç
Economia
Conjunt d’activitats de compra i venda, i de bescanvi de productes naturals o industrials amb l’objectiu de connectar la producció amb el consum o la inversió.
Hom pot trobar l’origen de l’activitat comercial en els pobles més antics de l’Orient A la Mediterrània, tingué una gran expansió amb els fenicis, els grecs i els romans, a la qual seguí un parèntesi en temps de la dominació àrab A partir del segle XI, és remarcable l’activitat dels mercaders italians, que enriquiren la pràctica comercial amb el crèdit i la societat per accions, i més tard la dels catalans Amb la descoberta d’Amèrica les vies de comunicació s’amplien vers l’Atlàntic, i Sevilla i Lisboa esdevenen centres comercials de més importància Posteriorment, els capdavanters del comerç…