Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
mola
Oficis manuals
Cadascuna de les dues pedres de forma circular que componen el molí ordinari.
L’una rep el nom de mola alta , o corredora o sobirana , i hom la fa rodar damunt l’altra, que és fixa i rep el nom de mola sotana o jussana
cap
Oficis manuals
Extrem més ample d’un martell, mall, etc, oposat a la pena, generalment de forma quadrada, rectangular o circular.
baldufa
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina per a fer forats de petit diàmetre en peces fetes de materials durs com el vidre o la terrissa.
Consisteix en una tija vertical que porta en un dels seus extrems una anella per on passa un cordill, i a l’altre, un portabroques i, prop d’ell, una peça de revolució de forma adequada - generalment una esfera o un disc amb vora ben gruixuda - que en giravoltar procura un bon moment cinètic circular a tot el conjunt Les dues puntes del cordill van lligades a banda i banda d’un travesser de fusta, que pel seu bell mig és traspassat perpendicularment per la tija, de manera que pot girar al voltant d’ella i lliscar amunt i avall de la seva llargada En fer girar el travesser, el…
bota
Oficis manuals
Argolla de ferro molt forta amb quatre peces sortints (palmes) disposades a distàncies iguals sobre la perifèria, que, manegada al calaibre de l’antiga farga catalana, transformava el moviment circular de la roda en l’alternatiu del mall.
serra
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Eina constituïda per una fulla d’acer proveïda de dents agudes en una de les seves vores, per un disc d’acer proveït de dents en la seva perifèria, per una cadena sens fi de baules tallants, etc, emprada per a tallar fusta, ferro i d’altres matèries dures.
La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant de manera…
trepant
Oficis manuals
Instrument constituït per una tija que té un tall circular en un dels seus extrems i que, en ésser picat amb un martell o una maça per l’altre extrem, permet de fer forats rodons al cuir, a la lona, etc.
pastadora
Oficis manuals
Màquina que permet de pastar la farina i l’aigua mecànicament, en l’elaboració del pa, i que consisteix en una pastera, fixa o dotada d’un moviment de rotació, proveïda d’uns braços, dotats d’un moviment circular o fixos, respectivament, que en introduir-se dins la massa la treballen.
boixa
Tecnologia
Oficis manuals
Peça cilíndrica, de secció de corona circular, generalment de ferro colat, acer, bronze o llautó disposada dins el botó d’una roda o politja, a l’ull de la solera del molí, etc, per l’interior de la qual passa l’eix o l’arbre, el collferro, etc, i en general treballa com a coixinet de fregament.
En les politges solidàries a l’arbre, la boixa consisteix en dues peces que actuen com a tascons per a fixar la politja a l’arbre, i és anomenada boixa partida
plat
Tecnologia
Oficis manuals
Nom donat a diversos objectes, peces, etc., més o menys plans, generalment de contorn circular, més o menys semblants als plats d’una vaixella, que solen formar part d’una màquina, d’un instrument, d’un aparell, etc., com el recipient que recull l’aigua d’una dutxa, els discs horitzontals d’una balança on hom posa els pesos o les matèries que vol pesar, la corona dentada que és moguda pels pedals d’una bicicleta, la peça de planxa que en una roda d’automòbil tapa les femelles de fixació, els recipients plans en els quals bombolleja la fase ascendent al si de la fase descendent de les columnes de plats amb casquets de bombolleig, les dues peces mecanitzades que en els acoblaments fixos de plats són empernades entre elles, etc.