Resultats de la cerca

Explorà el curs dels rius Yangzi i Mekong a la Indoxina 1907, descobrí les fonts de l’Irauadi a Birmània 1909 i convisqué amb diversos pobles tibetans 1913-14 1930-31

Estudià a les universitats de Yale i Chicago, i completà el doctorat a la Universitat de Harvard, on fou professor des dels 23 anys fins al final de la seva vida Després d’analitzar les relacions civil militars als Estats Units d’Amèrica, esdevingué famós qüestionant els teòrics moderns que sostenen que el progrés econòmic i social porta a l’estabilitat de la democràcia en els països recentment descolonitzats Mentre era conseller del Departament d’Estat durant el mandat de Johnson es mostrà partidari de bombardejar la població rural Vietnam del Sud per desplaçar-la a les ciutats, deixant així…

Es formà a Anvers, on fou deixeble de Gustaaf Wappers i Hendrik Leys Es nacionalitzà anglès l’any 1873 La seva pintura, hereva del Romanticisme, pretén d’ésser una exacta reproducció de les civilitzacions antigues, emprant una tècnica molt realista Excellí també com a retratista La corona anglesa li concedí el títol de cavaller el 1899 Rivals inconscients 1893, de Laurens Alma-Tadema>

Estudià a l’Havana, a Madrid i a Barcelona 1924, i, a causa de la guerra civil de 1936-39, es refugià a París, on fou ajudat per Picasso i s’interessà pel surrealisme De retorn a l’Havana 1941, féu un tipus de pintura influïda per les civilitzacions primitives de l’Àfrica i del seu propi país i per les tradicions i el vodú d’Haití

Contribuí a la valoració de l’art de les civilitzacions no occidentals i dels períodes arcaics i a la seva assimilació pels corrents avantguardistes de la primera meitat de segle Fou el fundador dels Cahiers d’Art 1926-60, publicació impulsora de l’avantguardisme que l’any 1937 edità una monografia dedicada a l’art català Autor d’estudis sobre l’art antic dels pobles mediterranis i de Mesopotàmia, excellí en monografies sobre artistes contemporanis, entre els quals sobresurten les de Picasso, del qual és el catalogador més exhaustiu, Matisse, Braque i Léger

Llicenciat en periodisme, el seu interès per la ufologia, les civilitzacions antigues, els fenòmens paranormals i l’ocultisme han centrat la seva trajectòria professional, tant periodística com literària Redactor en cap de la revista Mas Allà 1998-2005 i cofundador de la revista Año Cero 1990, collabora en programes radiofònics Les seves novelles es troben entre les més venudes i de més difusió internacional i més traduïdes La dama azul 1998, Las puertas templarias 2000, El secreto egipcio de Napoleón 2002, La cena secreta  2004, El ángel perdido 2011, El maestro del Prado  2013…

La seva obra, que inclou diversos gèneres, pretén formular un concepte de l’home i del món influït pels presocràtics, i també per Leibniz, Kant i Nietzsche, a través, sovint, de la mitologia de civilitzacions diverses De la seva obra destaquen les proses Landschaftsmärchen ‘Contes del paisatge’, 1901, Thebaïs/Hellas 1965, els reculls poètics Das Atom Zeitalter ‘L’edat de l’àtom’, 1960 i Wasser wird sich ballen ‘L’aigua s’amuntegarà’, 1963, diversos drames i els assaigs filosòfics Die Krisis der europäischen Kultur ‘La crisi de la cultura europea’, 1917 i Der Übergang von heute zu…

Diplomàtic de professió, recorregué diversos països Estudiós de les llengües i civilitzacions orientals, publicà treballs d’erudició i narracions de caire stendhalià també la novella Les Pléiades , 1874, però l’obra que el féu famós és l' Éssai sur l’inégalité des races humaines 1853-55, on basteix una interpretació de la història humana fonamentada en el concepte de raça, la qual determina, segons ell, una forma més o menys elevada de civilització A partir d’aquesta idea postulà una pretesa superioritat de la raça blanca o ‘ària’, com ell l’anomenà Tot i el seu caràcter…

Farmacèutic i químic, fou professor de química a la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 Exiliat el 1939, estudià art a Montpeller De tornada, s’establí a Figueres La seva obra, iniciada amb Catalunya i l’Europa futura 1934, té dos aspectes els estudis per a intentar de demostrar que l’art romànic s’originà a Catalunya L’Empordà, bressol de l’art romànic , 1962 Catalunya, origen de la pintura medieval , 1963 i l’elaboració d’una ambiciosa teoria sobre les civilitzacions i els cicles històrics Matemàtica de la història , en 17 volums, uns quants dels quals publicats en català…

Fou professor de les universitats d’Ankara, Princeton, Berlín, Pisa i Viena, membre de diverses acadèmies i societats científiques europees i nord-americanes i doctor honoris causa per les universitats de Bordeus, Lecce i Atenes Fundà la revista “Anatolia”, i entre les seves nombroses publicacions cal destacar Die Kunst der Hethiter ‘L’art dels hitites’, 1961, The Birth of Greek Art 1968, Alt Smyrna ‘Esmirna antiga’, 1983 i Griechische und römische Kunst in der Türkei ‘Art grec i romà a Turquia’, 1987