Resultats de la cerca

La cleptomania és un trastorn de la conducta de causa desconeguda que es caracteritza per la tendència a la sostracció o el robatori d’objectes, no pel valor econòmic o la utilitat immediata que tenen, sinó per anullar la tensió que hom experimenta abans d’efectuar el robatori i per sentir-se gratificat quan s’ha realitzat L’acte és compulsiu, no hi ha planificació prèvia ni es compta amb la collaboració d’altres persones La persona cleptòmana és conscient del trastorn que l’afecta i sovint se sent deprimida, ansiosa o temerosa de la possibilitat d’ésser detinguda o de perdre el…

Alguns autors creuen que amb aquesta acció el malalt es protegeix de perills imaginaris moltes vegades, de conflictes sexuals El cleptòman obra només pel desig de prendre, no per treure'n profit

D’un caràcter cíclic, pot alternar amb fases depressives psicosi maniacodepressiva i pot revestir un doble caràcter de deliri megalomania, o mania de grandesa, i mania persecutòria o obsessiu cleptomania i arritmomania, o mania d'arrítmia Segons el grau d’intensitat de la mania hom parla d' hipomania , o mania menor, i d' hipermania , o mania molt intensa

Pot ésser intellectual, afectiva o sensorial, segons que es refereixi predominantment a les idees, a les emocions o a les allucinacions dels sentits

Malgrat aquesta fonamental arrel freudiana de la psicoanàlisi, la seva exacta delimitació no resta sempre ben clara així, quan la doctrina que sustenta el mètode psicoanalític es refereix al tema de l’inconscient, rep el nom de psicologia profunda i engloba variants de la psicoanàlisi com és ara la psicologia analítica, la psicologia individual i l’anomenada neopsicoanàlisi, mentre que, quan insisteix en el paper primordial de la motivació, s’orienta en el sentit de la psicologia dinàmica i, quan ultrapassa l’àmbit psicologicoindividual i…