Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
coalescència
Química
Fenomen pel qual les gotes d’un líquid dispers en un altre no miscible, o en un gas, tendeixen a unir-se per formar agregats de majors dimensions.
coalescència
Meteorologia
Unió de dues gotes d’aigua en una de sola o de dues masses d’aire humit en una de sola.
coalescència
Lingüística i sociolingüística
Canvi fonològic que afecta la contracció de dues vocals veïnes en una de sola.
Per exemple, la monoftongació del tipus au > o auru > or
concrescència
Biologia
Creixement en comú de dos o més òrgans, els quals romanen soldats entre ells i formen una massa única.
canvi fonològic
Fonètica i fonologia
Alteració de les relacions sistemàtiques dels fonemes en el curs de l’evolució d’una llengua.
Les principals formes concretes d’aquesta alteració reben el nom de fonologització, desfonologització, transfonologització, coalescència i diversificació
antipell
Química
Dit dels productes que hom afegeix als vernissos i les pintures (especialment als d’assecat ràpid) a fi d’evitar que, per oxidació, es formin tels més o menys espessos en llur superfície mentre romanen a l’interior dels pots durant l’emmagatzematge.
Hom utilitza com a antipell antioxidants o bé certs solvents capaços de dispersar els productes molt polimeritzats, evitant llur coalescència, i d’absorbir oxigen sense modificar llur volatilitat Els antipell han d’alentir al màxim la velocitat d’assecatge Els més utilitzats, tots ells antioxidants, són alguns productes fenòlics i sobretot diverses oximes, especialment l’oxima de la 2-butanona, per a pintures, i l’oxima de la ciclohexanona, per a tintes d’impremta
pòlie
Geomorfologia
Depressió tancada d’origen càrstic.
Formada possiblement per coalescència de dolines o per enfonsaments tectònics, es troba limitada normalment per vores calcàries força abruptes El fons de la plana és constituït per terra de descalcificació molt fèrtil Sovint és drenada per un riu que desapareix en una cavitat o ponor Si l’evacuació hídrica es fa amb dificultat, el fons d’un pòlie pot esdevenir un llac o, en tot cas, una zona de maresma Les dimensions varien N'hi ha de molt petits, però altres poden assolir una extensió notable
megalòpolis
Geografia
Nom amb què hom designa un conjunt de metròpolis que formen una enorme aglomeració urbana.
Aquest terme fou utilitzat pel geògraf Jean Gottmann per a designar la façana marítima del NE dels EUA, que, al llarg d’uns 800 km de longitud, s’estén des de Boston fins a Washington, passant per Nova York, Filadèlfia i Baltimore Hom pot assimilar el concepte de megalòpolis al de conurbació També és una megalòpolis la coalescència resultant del creixement independent de diverses conurbacions, les quals configuren un espai de desenes o centenars de km 2 d’extensió Les megalòpolis formen grans nebuloses urbanes, concentren una gran massa de població la megalòpolis de Boston a…
sinterització
Tecnologia
Procés que permet d’unir, per difusió en estat sòlid, partícules petites d’un material i que troba aplicació en diverses indústries, com ara la dels materials ceràmics, la pulverimetal·lúrgia i la metal·lúrgia extractiva.
Durant el procés de sinterització es produeix la coalescència de les partícules per difusió en estat sòlid a temperatures molt elevades, però per sota el punt de fusió del material a sinteritzar, de manera que normalment no hi ha presència de cap fase líquida La difusió atòmica, que té lloc entre les superfícies de contacte de les partícules, fa que aquestes s’uneixin químicament A mesura que el procés continua, es formen partícules grans a costa de les més petites Com més augmenten de mida les partícules, més decreix la porositat dels conglomerats Quan acaba el procés, hom obté…
emulsionant
Química
Dit de la substància que permet d’obtenir una emulsió estable.
Les substàncies emulsionants tenen un doble efecte d’una banda, rebaixen la tensió interficial entre els líquids, la qual cosa disminueix considerablement el treball necessari per a poder formar l’emulsió, i de l’altra, estabilitzen l’emulsió, és a dir, eviten la coalescència entre les gotetes de la fase dispersa en deixar entre elles una pellícula de la fase dispersant que impedeix el contacte tensioactiu Hom les utilitza com a additius alimentaris per tal d’homogeneïtzar i estabilitzar productes polifàsics a base d’aigua i greix o d’altres i per tal de contribuir a assolir-hi…