Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
aiguatinta
Disseny i arts gràfiques
Variant de la tècnica de gravar a l’aiguafort.
Consisteix a fer el buit al metall a base de taques o masses aconseguides per l’acció de l’àcid Hom desengreixa la planxa i la cobreix d’una capa de pols de resina colofònia que s’hi adhereix mitjançant l’escalfor Així es formen uns grans inatacables per l’àcid i resten, només, els intersticis atacables per l’acció de l’àcid Cal preservar amb vernís les parts on hom vulgui blancs i la part posterior de la planxa per tal d’evitar l’acció de l’àcid, així com aquelles parts que ja són suficientment atacades d’aquesta manera és obtinguda una gamma variada de tons grisos i negres
coberta
Disseny i arts gràfiques
Full de paper o cartolina, o làmina de cuir, tela o altres materials, amb què hom cobreix el llom i els dos costats d’un llibre.
Els antecedents immediats de les cobertes actuals són les cobertes dels còdexs antics i medievals, les quals eren de tres menes les de simple pergamí o cuir, les de fusta recoberta de cuir, a vegades amb cantells, reforços metàllics i tanques, i les luxoses de fusta coberta de metalls fins, treballats, amb incrustacions de pedres precioses, perles, gemmes o vori tallat, reservades a llibres litúrgics, com és ara l’evangeliari de la reina Teodolinda La segona classe, amb cantells i reforços metàllics varis, és de bon tros la més nombrosa Les tanques duien sovint cadenes, que lligaven el còdex…
folre
Disseny i arts gràfiques
Tira de paper o de tela amb què hom cobreix el llom d’un llibre per tal de reforçar la unió dels plecs i la del llibre a la tapa.
reserva
Disseny i arts gràfiques
Part o parts d’una planxa que hom cobreix amb matèries greixoses o resinoses per tal d’evitar, en l’obtenció de gravats, l’acció corrosiva dels àcids sobre les parts així protegides.
Josep Maria López-Picó
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Música
Historiografia catalana
Nom amb què és conegut el poeta, assagista, crític literari i editor Josep Maria López i Picó.
Es llicencià en lletres Després d’algunes collaboracions juvenils a Joventut i a La Veu de Catalunya , feu la seva entrada pública en la poesia catalana amb el volum Intermezzo galant 1910 en la línia de la poesia noucentista establerta per Josep Carner, de qui fou un gran amic, i Guerau de Liost El mateix any publicà un altre llibre de versos plenament noucentista prologat per Eugeni d’Ors Turment-Froment , que havia de ser considerat pel poeta l’ opus I d’una sèrie de poemaris que seguirien aquesta numeració fins al CXXI molts dels quals restaren inèdits Els seus primers llibres, que…
, , ,