Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
codeïna
©
Farmàcia
Alcaloide policíclic, del grup de la morfina, obtingut de l’opi, que en conté d’un 0,7 a un 2,5%, o per metilació de la morfina.
Té el punt de fusió entre 154-156ºC És emprada com a analgèsic i en el guariment de la tos el consum abusiu crea dependència
morfina
Farmàcia
Principal alcaloide de l’opi (el seu extret en conté un 20%), conegut des del 1806 i emprat com a estupefaent.
La seva base és poc soluble en l’aigua, però el clorhidrat ho és molt Actua sobre el sistema nerviós i hi produeix una acció hipnòtica, amb disminució de l’activitat mental, i analgèsica, pel fet d’actuar l’alcaloide sobre l’escorça cerebral sensitiva Fou sintetitzada per Gates i els seus collaboradors l’any 1952, passant per la codeïna L’ús repetit d’opiacis sintètics i semisintètics provoca habituació, que a la llarga pot produir una intoxicació aguda per morfina, amb greus alteracions en l’organisme, les quals poden portar a un estat de coma o a la mort per paràlisi…
antidiarreic
Farmàcia
Dit de les substàncies que combaten la diarrea.
Existeixen tres tipus d’antidiarreics els frenadors del peristaltisme codeïna i difenoxilat, els protectors i absorbents intestinals sals de bismut i els astringents vegetals tanins
antitussigen
Farmàcia
Agent que té la propietat de calmar la tos.
Els antitussígens emprats en medicina poden ésser derivats opiacis com la codeïna, la codetilina o el dextrometorfà, i derivats sintètics com l’oxolamina i el clofedanol
Thomas Anderson
Química
Químic escocès.
Estudià amb Berzelius a Estocolm el 1842 Descobrí la piridina, la lutidina i la collidina Féu un estudi detallat de la codeïna i d’altres constituents de l’opi, i de l’antracè
noscapina
Farmàcia
Alcaloide de l’opi, que en conté un 3-10%, amb nucli isoquinoleínic.
Havia estat emprat com a analgèsic i hipnòtic, però té més aviat una acció antiespasmòdica Actualment és emprat en substitució de la codeïna com a antitussigen sense efectes secundaris El seu clorhidrat i el seu sulfat són solubles en aigua
apocodeïna
Química
Èter monometílic de l’ apomorfina
amb el grup metoxi en posició 10.
Forma prismes que es fonen a 124°C, poc solubles en aigua, solubles en els solvents orgànics i en els àcids diluïts Hom l’obté de la codeïna per deshidratació És emprada en forma de clorhidrat com a expectorant, emètic, hipnòtic i purgant
opi
Farmàcia
Exsudat, dessecat a l’aire, obtingut fent incisions transversals en les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum).
Conté no menys d’un 9,5% de morfina Les seves propietats analgèsiques i hipnòtiques són conegudes des de fa molts segles Dioscòrides en parlà al s II, Paracels l’emprà al s XV i Van Helmonth al s XVII Sydenham, a la fi del mateix segle, l’emprà en la preparació de l’extret anomenat làudanum L’opi es presenta en pans ovals, aplanats, d’uns 8-15 cm de diàmetre i de 300 a 500 g de pes però n'hi ha fins de 2 kg, de color bru clar que s’enfosqueix amb el temps, tous, coberts amb fulles de cascall i fruits de rumex Té una olor característica i un sabor amargant Els alcaloides es troben combinats…
analgèsic
Farmàcia
Medicament que suprimeix el dolor.
Només amb finalitats pràctiques, els analgèsics poden classificar-se en tres grans grups els que actuen en quadres de dolor visceral , els analgèsics menors i els indicats en quadres de dolor còlic renal o biliar Els analgèsics recomanats per al dolor visceral metadona, morfina, pentazocina i petidina presenten un espectre ampli d’actuació, però comporten força efectes secundaris nàusees, afectació mental, depressió respiratòria, tolerància i dependència Pel que fa als analgèsics menors , destaquen els derivats de l’àcid salicílic àcid acetilsalicílic, acetilsalicilat de lisina, aloxiprina,…