Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Colette Renard
Teatre
Nom amb què és coneguda l’actriu i cantant francesa Colette Raget.
Debutà com a cantant a l’orquestra de Raymond Legrand Aconseguí de crear un estil propi, entre realista i fantasiós i actuà també amb gran èxit al teatre, en revistes musicals, operetes, etc Publicà més de cinquanta discs Com a actriu, destacà sobretot en el paper protagonista d’ Irma la douce , obra teatral que interpretà durant una dècada, i actuà en una quinzena de pellícules i telefilms Rebé, entre d’altres, el premi de l’Acadèmia Charles Cros, el premi Georges Brassens, el Gran premi del president de la República i la Legió d’Honor, entre d’altres Publicà les autobiografies Raconte-moi…
Colette Herzog
Música
Soprano francesa.
Cursà estudis literaris abans de centrar-se en el cant al Conservatori de Nancy Entre el 1945 i el 1955 fou professora al Conservatori de Besançon Actuà amb èxit a l’Òpera de París, i s’especialitzà en el repertori del segle XVIII, especialment WA Mozart i ChW Gluck, i en música francesa del segle XX Estrenà obres d’A Schönberg i P Boulez, i I Malec li dedicà la Cantata pour elle , que estrenà el 1971 El 1981 A Clostre, per encàrrec de Radio France, li escriví El Tigre de oro , amb text de JL Borges Cantà arreu d’Europa el repertori francès del segle XX, des de C Debussy fins a I Malec,…
Sidonie-Gabrielle Colette
Literatura francesa
Novel·lista francesa.
Casada molt jove amb l’escriptor Willy Henry Gauthier-Villars, que l’inicià en el món de la literatura i sota el nom del qual foren publicades les primeres novelles de la tetralogia Claudine 1900-07 Separada del marit, portà una vida bohèmia durant deu anys La vagabonde 1911 i L’entrave 1913 són d’aquesta època Posteriorment es casà amb el periodista Henri de Jouvenel i es dedicà, també, a la crítica teatral i al periodisme Entre 1919 i 1930 escriví Mitsou 1919, Chéri 1920, Le blé en herbe 1923, La fin de Chéri 1926, Sido 1930, etc El 1935 es casà amb Maurice Goudeket Pertanyen a aquesta…
Jacques-Émile Blanche
© Fototeca.cat
Pintura
Literatura francesa
Pintor i escriptor francès.
Fill d’una dinastia d’alienistes, esdevingué, molt influït pel teatre anglès, retratista del món intellectual i artístic del seu temps Fou també autor de la gran pintura Hommage aux morts de 1914 església d’Offranville i de diversos escrits, preferentment de crítica d’art Una bona part de la seva obra artística és conservada al museu de Rouen Al Museu d’Art Modern de Barcelona hi ha el Retrat de Mlle Colette Willy 1907 i Yda 1917
Donde tú estés
Cinematografia
Pel·lícula del 1963; ficció de 89 min., dirigida per Germà Lorente i Guasch.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Internacionales Vértice Barcelona, International Film Service Roma, SRL Roma, Euram Films Roma, Dicifrance París ARGUMENT GLorente GUIÓ Enric Josa, Juan García Hortelano, GLorente, Ángel GGauna, Juan Marsé, José María Nunes FOTOGRAFIA Massimo Dallamano Technicolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Benet MUNTATGE Giancarlo Cappelli MÚSICA Luis Enríquez Bacalov SO Vittorio De Sisti, Venancio Biraschi INTERPRETACIÓ Maurice Ronet Paul Vallier, Claudia Mori Lisa Oldstein, Ángel Aranda Gunther, María Asquerino Colette, Amedeo…
Stéphane Audran
Cinematografia
Pseudònim de l’actriu de cinema francesa Colette Dacheville.
Estudià art dramàtic a París i conegué Jean Louis Trintignant, amb qui es casà el 1954 Els anys cinquanta s’inicià en el teatre, on obtingué un èxit discret El 1957 debutà al cinema com a actriu secundària a Les cousins , de Claude Chabrol , amb qui estigué casada del 1964 al 1980, i que la dirigí en 24 pellícules, entre les quals destaquen Les bonnes femmes 1960, Les biches 1968, film pel qual rebé l’Os de Plata al Festival de Berlín, La femme infidèle 1969, Le boucher 1970, Les noces rouges 1973 i Violette Nozière 1978 Treballà també a Le signe du lion 1959, d’Éric Rohmer, Le charme…
Meeting Internacional d’Atletisme Pista Coberta
Atletisme
Competició d’atletisme que es disputà a Sabadell entre el 1970 i el 1975.
Tingué lloc anualment al pavelló d’esports, on l’any de la primera edició s’installà la pista de fusta de 156 m de corda provinent del palau número 1 de la Fira de Mostres de Barcelona, on havia estat entre el 1969 i el 1970 La reunió del 1972 tingué la presència de la campiona olímpica dels 400 m a Mèxic 1968, la francesa Colette Besson El 1976 no hi hagué temporada catalana en pista coberta i la competició ja no tingué continuïtat
Witold Malcuzynski
Música
Pianista polonès, naturalitzat argentí.
Estudià al Conservatori de Varsòvia amb J Turczynski fins el 1936, i posteriorment es perfeccionà amb I Paderewski, estudis que combinà amb els de dret i filosofia a la Universitat de Varsòvia L’any 1937 guanyà el tercer premi del Concurs Chopin El 1939 es casà amb la pianista francesa Colette Gaveau i passà a residir a França Posteriorment ho feu a Portugal, l’Argentina i Suïssa Excellí especialment en el repertori pianístic romàntic més genuí F Liszt i especialment F Chopin, l’obra del qual formà part de manera molt acusada del seu repertori Imprimí un segell interpretatiu…
Festival Aeri Internacional de Barcelona
Esports aeris
Festival internacional d’aviació celebrat a l’aeroport del Prat els anys 1956 i 1960.
Fou organitzat per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell i impulsat pel seu president, Josep Maria Marcet La primera edició, coneguda també com a Festival Aeri Internacional Verge de la Mercè, tingué lloc al final del setembre del 1956 S’hi organitzaren exhibicions de vol de l’exèrcit de l’aire, exhibicions de velers, acrobàcies aèries encapçalades per José Luis Aresti, llançaments en massa de paracaigudistes, així com el salt individual de la paracaigudista Colette Duval També s’hi realitzà un vol en què el comandant Luis Azqueta trencà la barrera del so La segona edició tingué lloc al…
Maurice Barrès
Literatura francesa
Política
Escriptor i polític francès.
Estudià lleis a la Universitat de París, formà part del cenacle de Leconte de Lisle i fundà la revista “Les Taches d’Encre” Individualista refinat, interessat pel subconscient i l’instint, escriví la trilogia novellesca Culte du moi Sous l’oeil des Barbares 1888, Un homme libre 1889 i Le jardin de Bérénice 1891 Prengué part activa en les lluites polítiques de l’època, marcada per la crisi produïda per la desfeta del 1870, i evolucionà cap a un nacionalisme tradicionalista i sentimental en contra del nacionalisme positivista de Maurras, del qual esdevingué un dels exponents més característics…