Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
blàzar
Astronomia
Objecte d’aparença estel·lar amb característiques molt semblants a les AGN, però que emet gran part de la seva energia en la banda de raigs γ de l’espectre electromagnètic.
Es creu que un blàzar podria tractar-se d’un objecte físic molt semblant a una AGN o un quàsar, amb un forat negre supermassiu al centre i un parell de dolls de partícules ejectades a l’espai exterior a velocitats relativistes El que diferencia els blàzars dels quàsars o les AGN és que els primers tenen un dels dolls de matèria relativista orientat cap a la Terra, de manera que l’emissió observada és dominada pels fenòmens que s’esdevenen a la regió del jet A més de ser detectada en raigs γ, una AGN ha de presentar una de les següents propietats per a ésser classificada com a blàzar una…
cinturó de Kuiper
Astronomia
Regió del sistema solar compresa entre les 30 i les 55 unitats astronòmiques del Sol i poblada per milions de petits cossos formats de gel i roca.
S’estén més enllà de Neptú i els milions d’objectes que el formen orbiten al voltant del Sol Segons la hipòtesi més acceptada, el seu origen es troba en les restes del període de formació del sistema solar, que no haurien arribat a formar un planeta a conseqüència de la força gravitatòria de Neptú Alguns dels cossos descoberts en aquesta regió especialment a partir de la darrera dècada del segle XX són de grans dimensions, com l’anomenat 28978 Ixion descobert el 2001, el 50000 Quaoar 2000 o l’Eris 2003, més gran que Plutó , cosa que ha comportat una revisió del concepte de planeta 2006, amb…
nova
Astronomia
Estel la lluminositat del qual augmenta bruscament i que torna després, a poc a poc, a la situació inicial.
En general, la lluminositat aparent que presenta l’estel en la fase de prenova és molt minsa i l’estel no és visible a ull nu, per la qual cosa hom pensava antigament que les noves eren veritables estels nous, i d’ací prové llur denominació L’augment de la lluminositat absoluta d’una nova té lloc en poques hores o, com a màxim, en pocs dies, i el valor d’aquesta lluminositat arriba fins a un màxim que és de 5 000 a 100 000 vegades més gran que el valor original Això significa que la lluminositat aparent de l’estel augmenta de 13 a 15 ordres de magnitud i que l’estel allibera durant aquest…
supernova 1987 A
© Corel
Astronomia
Supernova observada el 24 de febrer de 1987, al Gran Núvol de Magalhães, que ha aportat un gran nombre de coneixements sobre aquest estadi de la vida dels estels.
Es tracta de la primera supernova visible a ull nu des del 1604 Fou vista, simultàniament, a Las Campanas Xile, al Canadà i a Nova Zelanda per O Duhalde, I Shelton i l’astrònom aficionat A Jones Vint hores abans del descobriment, hom havia detectat un gran flux de neutrins a la Terra —els neutrins són produïts per reaccions nuclears com les que es produeixen als estels— Només una petita quantitat dels que arribaren foren detectats als grans dipòsits subterranis d’aigua dels Estats Units d’Amèrica i el Japó dissenyats per a estudiar la desintegració del protó L’energia i les característiques…
big-bang
Astronomia
Model cosmològic segons el qual l’Univers ha evolucionat a partir d’unes condicions inicials extremes (‘‘instant zero’’, o big-bang pròpiament dit).
Es caracteritzen per una gran densitat i temperatura i unes dimensions molt petites, que fan possible de parlar de l' edat de l’Univers , estimada avui entre els quinze i els vint mil milions d’anys El terme que podria ser traduït per ‘gran bum’ porta a confusió per tal com fa pensar en l' explosió d’un nucli dens primordial i en la consegüent expulsió dels fragments resultants, quan, en realitat, el model del big-bang no és més que la darrera conseqüència d’invertir mentalment l’expansió de l’Univers que ha estat observada experimentalment En els models actuals, hom admet que l’…
atmosfera terrestre
© Fototeca.cat
Meteorologia
Astronomia
Capa gasosa de forma sensiblement esferoidal que envolta la Terra.
La mescla de gasos per la qual és formada rep el nom d’ aire L’atmosfera és un sistema dinàmic molt complex per tal com tot el balanç energètic del planeta és conduït a través d’ella i interacciona amb la superfície terrestre i amb les masses oceàniques Per a fer l’anàlisi de l’atmosfera cal considerar-ne l’ estructura , l’ origen , la composició i la participació en el balanç energètic del planeta La variació de la temperatura amb l’altura és la característica més destacable de l’atmosfera, per tant, és útil de considerar-ne una divisió en cinc regions caracteritzades per llur diferent…
astrofísica
Astronomia
Ciència que aplica els mètodes de la física a l’estudi de l’origen, la composició i l’evolució dels astres, a diferència de l’astronomia, que estudia principalment llurs moviments, aparents o reals, en el firmament.
El mètode de l’astrofísica recolza sobre les següents bases l’anàlisi de la radiació emesa pels objectes celestes pràcticament l’única font d’informació de què disposem, la construcció de models teòrics sobre la composició, distribució i evolució de la matèria en l’univers, funció aquesta que acompleix en collaboració amb altres disciplines científiques com ara la física teòrica i d’altes energies, i, legitimant tots els seus procediments, l’adopció de la hipòtesi que totes les lleis de la física conegudes i experimentades a la Terra són igualment aplicables a tot l’univers Per tant, el…
astronomia
© Fototeca.cat
Astronomia
Ciència que estudia la posició, els moviments, la natura, l’estructura i l’evolució, individual o col·lectiva, de tots els cossos celestes.
Branques de l’astronomia Són branques seves interrelacionades l’ astrometria , que determina les posicions dels astres la qual cosa permeté la confecció del calendari , la mesura del temps i la navegació astronòmica la mecànica celeste , que descriu i calcula els moviments dels astres, fonamentalment objectes del sistema solar planetes, satèllits, asteroides, cometes, i també els ginys llançats per l’home, satèllits, astronaus i sondes, alhora que confecciona taules astronòmiques , almanac nàutic o efemèrides i l’ astrofísica , successora de l’ astronomia descriptiva , que aplica els mètodes…