Resultats de la cerca
Es mostren 579 resultats
Michele Verino
Filosofia
Humanista italià.
Fill del també humanista i poeta Ugolino Verino És autor d’uns Disticha moralia , que tingueren una gran difusió com a llibre de lectura llatina a les escoles L’humanista basc radicat a Barcelona Martí Ivarra en féu uns comentaris i hi afegí uns epigrames originals d’ell l’obra fou publicada a Barcelona el 1512 i fou objecte de nombroses edicions Ivarra considerà Verino eivissenc, i el bibliògraf JMBover el considerà menorquí, així com el seu pare Ugolino, per l’analogia amb el llinatge illenc Verí
Josep Aparici i Mercader
Literatura catalana
Geògraf.
Vida i obra Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Serví Carles II com a ajudant de tresorer Gràcies a la influència reial fou elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica Desenvolupà les seves idees mercantilistes per al foment de l’economia catalana en la Descripción y planta del Principado de Cataluña 1708, inèdita i escrita en part en llengua catalana, que es considera, juntament amb els escrits de Narcís Feliu de la Penya, com un dels testimonis més significatius del renaixement econòmic a Catalunya, i elaborà la Nueva descripción geográfica del…
Max Slevogt
Pintura
Pintor alemany.
Format a Munic, anà a París 1889 i a Itàlia Malgrat que no descompongué el color, hom el considera —amb Liebermann i Corinth— el gran nom de l’impressionisme a Alemanya, però pel dinamisme, i sovint pel dramatisme, dels seus olis hom l’ha considerat també un precursor de l’expressionisme germànic del s XX La seva obra més difosa és el retrat del cantant D’Andrade en Don Joan 1902, on es posa de manifest la seva pinzellada llarga i sòbriament abarrocada Fou també illustrador de llibres i de revistes de la importància de Simplicissimus i Jugend Es destacà també com a pintor al fresc, i, en…
Karl Pearson
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, estadístic i filòsof anglès.
Estudià a Heidelberg i Berlín Professor a l’University College de Londres, s’interessà des del 1890 per l’aplicació dels mètodes matemàtics i estadístics de la biologia El 1902 fundà la revista Biometrika , que fou mundialment famosa en el camp de l’estadística El 1907 fou nomenat director del laboratori Francis Galton, on ideà un mètode d’aplicació de l’estadística a l’antropometria Per les seves recerques, teories, mètodes d’aplicació, etc , hom el considera com un dels fundadors de l’estadística moderna, que continuà després R A Fisher Publicà diverses obres i nombrosos articles Com a…
Adalbert Stifter
© Fototeca.cat
Pintura
Literatura
Poeta i pintor austríac.
Estudià primerament dret, però aviat es dedicà a la pintura i a les ciències naturals Fou mestre a Viena de famílies nobles i més endavant visqué dels seus quadres La seva vida fou marcada per un amor desgraciat, un dissortat matrimoni i, en els darrers anys, per la malaltia Hom el considera com el narrador austríac més important La seva obra palesa influències tant romàntiques com de l’idealisme clàssic El marc de les seves narracions sol ésser la terra bohèmia i la seva pagesia, amb descripcions plenes de sensibilitat Cal esmentar Studien 1844-50, les narracions recollides en el volum Bunte…
Jakob Kammerer
Industrial alemany.
Hom el considera l’inventor, el 1832, del llumí amb el cap de fòsfor blanc que substituí el llumí oxigenat
Leonor Michaelis
Bioquímica
Bioquímica nord-americana d’origen alemany.
Hom la considera fundadora de la cinètica enzimàtica Amb el seu assistent, LMMenten, ideà 1913 l’anomenada equació de Michaelis-Menten
mestre de Vyšší Brod
Pintura
Nom donat a l’autor de les pintures del monestir cistercenc de Vyšší Brod (fundat el 1259), situat vora el Vltava superior, a la Bohèmia meridional.
Primer artista gòtic txec, hom considera el seu estil com una síntesi del tres-cents italià i francès, amb tècnica bizantina
Hartmann von Aue
Literatura alemanya
Poeta en llengua alemanya.
Per la seva aspiració a depurar la forma hom el considera un clàssic de la lírica cortesana Escriví Erec, Gregorius i Der arme Heinrich ‘El pobre Heinrich’
Marcel Mauss
Etnologia
Etnòleg francès.
Deixeble i nebot de Durkheim, és considerat el veritable fundador de l’etnologia a França, com a introductor a l’escola sociològica francesa d’una concepció alhora funcionalista i estructuralista, caracteritzada pel que anomenà “fenomen social total”, que no considera les diverses manifestacions socials separadament i des d’una perspectiva única econòmica, jurídica, religiosa, etc, sinó com a parts d’un tot indivisible Director des del 1898 de L’Anné sociologique , fou catedràtic d’història de les religions a L’École pratique d’hautes études 1901-31, i posteriorment professor al Collège de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina