Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
terapèutica del comportament
Psicologia
Medicina
Denominació conjunta d’un seguit de mètodes terapèutics d’inspiració conductista encaminats a modificar trastorns del comportament.
Arrelats en la teoria de l’aprenentatge, consideren els trastorns del comportament —i, doncs, llur remei— com el resultat d’un aprenentatge Les tècniques més emprades són la dessensibilització sistemàtica, la terapèutica per aversió i el condicionament operant
competència
Psicologia
Repertori de conductes que un individu posseeix i que estan relacionades amb un desenvolupament superior o reeixit en un treball concret dins d’una organització determinada.
Les competències són indicis integrals d’aptituds, trets de personalitat, actituds i coneixements adquirits Es consideren predictores de conducta en la mesura que les persones tenen tendència a repetir aquelles conductes que creuen que han tingut èxit en el passat La investigació sobre les competències fou iniciada per McClelland a la dècada del 1970 posteriorment el seguiren Boyatzis 1982 i Claude Levy-Leboyer
psicomotricitat
Psicologia
Activitat motriu de la persona contemplada des del punt de vista psicològic, és a dir, com una activitat que és en funció d’una intencionalitat, característica que la diferencia de la motricitat
.
Mitjançant el concepte de psicomotricitat hom pretén de superar el dualisme cartesià cos-ànima i expressar la unitat funcional existent entre psiquisme i motricitat L’adequada realització psicomotriu pressuposa una correcta integració dels sistemes neurofisiològics que controlen els moviments El desenvolupament psicomotriu depèn de la maduració del sistema nerviós i de l’aprenentatge Són diversos els autors i les escoles psicològiques que fan palesa la importància de l’activitat corporal D’entre ells cal fer esment d’HWallon i de JPiaget, que la consideren fonamental per al…
sexualitat
Psicologia
Conjunt dels comportaments relacionats amb el sexe i la seva satisfacció.
El comportament sexual humà presenta un interès particular per raó de la riquesa neurològica que l’empara i de la variabilitat cultural que manifesta En l’anàlisi de l’etologia animal ja s’observa la notable complexitat que el comportament sexual implica com a resultat d’una delicada interacció d’elements sensorials i neurohormonals en diàleg continuat amb l’ambient i amb significatives variacions en l’experiència individual La neurologia humana, caracteritzada per la qualitat afectiva i pel desenvolupament de la intellectualitat i la consciència, representa l’enriquiment del comportament…