Resultats de la cerca

Tot i iniciar-se en l’atletisme i el ciclisme, canvià d’esport per passar-se a la boccia el 2001 En la Copa del Món aconseguí dues medalles d’argent per equips 2003, 2007 i una de bronze individual 2003 i 2010 L’any 2005 i 2009 obtingué un bronze en equips a l’Europeu Participà l’any 2008 en els Jocs Paralímpics de Pequín, on aconseguí una medalla de bronze i en els de Londres 2012

Resident a Lleida des del 1959, fou collaborador de la Penya Ciclista la Colomina i, posteriorment, fundà el Club Ciclista Terraferma 1982, del qual fou el primer president Creà un equip d’infantils del qual sorgiren ciclistes de talent com Jaume Casas, Jacob Viladoms i Francesc Seco Durant diverses temporades es feu càrrec de l’organització de diverses curses anuals de categoria infantil

S’inicià a l’AGA Vilassar de Mar i a 12 anys entrà en la selecció espanyola Participà en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004, en els Campionats del Món 2003, 2006 i en els Campionats d’Europa 2002, 2004, 2005, 2006 El seu èxit més important fou la medalla de plata en les barres asimètriques a l’Europeu del 2006, en què millorà el cinquè lloc aconseguit el 2004 en el mateix campionat En els Campionats del Món els millors resultats foren en la prova per equips, cinquena el 2003 i vuitena el 2006 Als europeus destaquen també el quart lloc per equips del 2004 i el cinquè del 2005 Fou campiona d’…

Amplià aviat estudis a Roma, on s’installà Allà fou director de l’Academia Española de Bellas Artes 1898-1901 Acadèmic de San Fernando, el 1901 accedí a la direcció del Museo del Prado de Madrid, càrrec que exercí fins el 1918, que hagué de dimitir a causa d’un famós robatori de què fou víctima el museu De la seva obra de creació primerament orientalista i després dominada per la pintura d’història de tema venecià La coronació de la dogaressa , sobresurt, tanmateix, l’ambiciosa sèrie El Decàleg exposada a Madrid el 1916, d’un simbolisme grandiloqüent Morí cec

Enginyer mecànic graduat el 1953 als EUA, treballà en companyies privades i creà una empresa pròpia de serveis elèctrics Diputat de l’Assemblea Constituent en 1966-68, el cop d’estat de Guillermo Rodríguez Lara que imposà una dictadura militar 1972-79 interrompé la seva carrera política, bé que s’oposà al règim des de la seva condició d’empresari, i el 1973 estigué nou mesos a la presó El 1978 s’afilià al Partido Social Cristiano, pel qual fou diputat del 1979 al 1983, i l’any següent guanyà les eleccions presidencials al capdavant d’una coalició de dretes Durant el seu mandat 1984-88 impulsà…

Estudià a la Universitat de Houston, ciutat que ha esdevingut el context adoptiu de la totalitat de la seva obra Inicià la pràctica professional el 1983, amb la realització de la seva pròpia casa estudi 1983-84, que posteriorment amplià a la parcella veïna, on construí l’estudi Blau 1986, que destaca per l’economia, la racionalitat i l’emotivitat La influència del mexicà Luis Barragán o d’Aldo Rossi dóna com a resultat una obra on la memòria de tipologies arquetípiques es combina amb un espai fluid puntejat per efectes lluminosos Aquests trets caracteritzen altres residències i obres, com el…

Graduat mestre en arts 1549, continuà els estudis a París 1550-51 i a Lovaina 1552-54, on conegué el seu oncle, l’erasmista Pere Joan Oliver Feu traduccions al castellà —editades quasi totes a Anvers— de Girolamo Vida, Sèneca, Eutropi, Flavi Josep, Alciato, Rouille, Vives i Erasme, i també del catecisme publicat per ordre de l’emperador Ferran Fou hostil a les doctrines luteranes Tornat a València 1563, es graduà en teologia i en fou examinador a la universitat Deixà inèdita una autobiografia en castellà interessant pels detalls sobre la vida cultural de València, París, Lovaina i Roma…

Fill d’un hidalgo immigrat de Zamora i d’una conversa mallorquina, Gràcia Oliver Graduat mestre en arts 1549, continuà els estudis a París 1550-51 i a Lovaina 1552-54, on conegué el seu oncle, l’erasmista Pere Joan Oliver Treballà al servei de l’impressor M Nucio 1555-61 d’aquesta època són una bona part de les seves traduccions castellanes —editades pràcticament totes a Anvers— de Girolamo Vida, Sèneca, Eutropi, Josep Flavi, Alciato, G Rouille, Lluís Vives i, en especial, Erasme, i també el catecisme publicat per ordre de l’emperador Ferran Fou obertament hostil a les doctrines luteranes…