Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
teoria dels costs comparatius
Economia
Teoria que cerca d’explicar les condicions del comerç internacional, formulada per David Ricardo i basada en la divisió internacional del treball.
Fa referència al principi segons el qual en unes condicions tècniques determinades es maximitzarà el producte obtingut si cada país o regió s’especialitzen en la producció de béns i serveis que tinguin el màxim avantatge comparatiu és a dir, el cost comparatiu de producció mínim Aquest principi explica el fet de l’especialització, bé que no pot justificar completament el lliure comerç entre estats, perquè deixa de banda les conseqüències econòmiques en regions en camí de creixement o bé de tipus monopolístic
anàlisi del cost
Economia
Conjunt de mètodes emprats en economia de l’empresa tendents a establir els diferents costs generats en un procés econòmic productiu.
Els mètodes tendeixen a individualitzar els diferents costs existents, especialment els costs de forniment, fabricació, gestió, preestablerts i estàndard cost
rigidesa
Economia
Condició de certes variables econòmiques —com ara l’oferta, la demanda, els costs, els salaris, etc—, de les quals indica una baixa elasticitat respecte a una altra variable.
La rigidesa de l’oferta o de la demanda és emprada per a indicar una insensibilitat d’aquestes a una variació dels preus La rigidesa de costs és emprada per a indicar la inexistència d’economies a escala, és a dir, la relació constant entre costs i producció
John Maurice Clark
Economia
Economista nord-americà, professor de la Universitat de Colúmbia, on succeí el seu pare J.B.Clark.
El 1936 fou també president de l' American Economic Association i, des del 1947, fellow de l’Econometric Society La seva contribució més important és l’estudi dels aspectes dinàmics d’una economia de mercat i les seves relacions amb els models de teoria estàtica En Studies in the Economies of overhead Costs ‘Estudis sobre les economies dels costs generals’, 1923, la seva obra principal, introdueix els costs com a factor determinant i distingeix entre costs socials i costs privats Estudià el concepte d’accelerador i el seu…
cost d’oportunitat
Economia
Valor de les despeses alternatives que no han estat triades a favor d’una mercaderia o d’un servei determinats.
A la pràctica, els preus monetaris no reflecteixen sempre els costs d’oportunitat, a causa de la imperfecció de coneixements, dels costs socials, etc Aquest concepte fou definit per l’escola austríaca
Ezra Joshua Mishan
Economia
Economista britànic.
Professor de la London School of Economics des del 1956, treballà en el camp de l’anomenada economia del benestar i estudià el problema dels costs socials creixents que genera el procés de producció en les societats capitalistes avançades La seva obra pincipal, The Costs of Economic Growth 1968, fou reeditada el 1969, en una nova versió revisada Growth the Price we Pay
cost suplementari
Economia
En sentit ampli, despeses generals d’una empresa que no produeix, però que es manté en el negoci.
En són exemples els arbitris, el preu dels préstecs, les amortitzacions, etc És d’una gran importància econòmica distingir entre cost suplementari inevitable i cost primari evitable, puix que per a qualsevol empresa és rendible de continuar la producció mentre cobreixi una mica més de costs primaris, perquè, tot i que la producció minvi fins a zero, no hi ha cap possiblitat d’evitar els costs suplementaris
cost d’elaboració
Economia
Cost de les despeses de l’empresa en el procés d’obtenció del producte.
És el resultat de la suma dels costs fixos i els variables
treball temporal
Economia
Relació contractual de prestació laboral sense caràcter indefinit, sinó per un període concret de temps, que pot ésser fins i tot d’hores.
Permet flexibilitzar la relació de treball i abaratir-ne els costs per als empresaris
crèdit d’interès variable
Economia
Crèdit amb una taxa d’interès que és revisada periòdicament per a ajustar-la, mitjançant un diferencial, a certes taxes de referència com són les dels mercats, les taxes preferencials o el deute públic.
Les entitats creditícies poden fer concordar els rendiments amb els costs de refinançament en un mercat amb volatilitat de taxes
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina