Resultats de la cerca

Costumista i sentimental, obtingué un gran èxit amb el seu drama en alexandrins Le Père Lebonnard 1889 i amb la seva novella Maurin des Maures 1908

La Dame aux Camélias 1848 n'és gairebé l’única obra que és recordada avui El seu teatre, realista i costumista, tractà, a més, temes morals i socials matisats d’un humanisme liberal

Publicà unes glosses Evocacions , 1921 Moments , 1923 i obres de teatre Camp perdut , 1915 La gran passió , 1917 La bruixa , 1918 L’heroïna , 1918 Entre les novelles es destaquen El príncep captiu 1921 i Perot i l’estel 1934, que segueix la tradició costumista Dirigí la revista “Meridià” 1938

Autor d’un tipus de teatre costumista amb elements expressionistes Sol da Floresta 1957, As Cinco Vogais 1951, O Vagabundo de mãos de oiro 1961, Tempos Difíceis 1982, O Andarilho das 7 Partidas 1983, etc Escriví també novelles Desporto-Rei , 1956 Bonecos de luz , 1961 O tritão , 1983, Cais do Ginjal , 1989

Escriví en diaris de l’època, com La Correspondencia de Valencia , i fundà La Correspondencia Alicantina La seva obra poètica, dispersa, fou premiada diverses vegades als Jocs Florals de Lo Rat Penat de València Cant a la llauradora valenciana ,1889 Cant a la mare , 1892 Conreà també el teatre de tipus costumista De València al Grau i Dos Marruecos, un diner 1889, El que menja de baldraga i El dengue

Llicenciat en dret Començà conreant teatre costumista amb peces com Sa padrina 1953, En Tià Taleca 1955, El món per un forat 1961 o Un senyor damunt un ruc 1963, que tingué un gran èxit de públic a Mallorca i a Barcelona, i després evolucionà amb obres de més intencionalitat i de llenguatge teatral més modern Escàndol a Camp de Mar, 1966, Una dona és per a un rei , 1975, Molta feina i pocs doblers , 1981, etc

Seguint l’estela marcada per Pere Guisset, escriu obres de caràcter popular i costumista, però amb un marcat esperit crític i de denúncia de l’expoliació del país, que han tingut èxit arreu de Catalunya del Nord Ha estrenat El vi de l’Anton 1977, Vinçà 1978 i Tresserres 1979, publicada a “Sant Joan i Barres” 1979 Darrerament ha fet incursions en la novella, en francès, amb Les scorpions de Corbera 1980 i L’homme de Cosprons 1982

Possiblement estudià dret i els últims anys s’ordenà de sacerdot Conreà sobretot l’entremès costumista, satíric i moralitzant, i publicà la colleció titulada Jocoseria Burlas veras, o reprehensión moral y festiva de los desórdenes públicos 1645, que inclou entremesos representats, entremesos cantats, amb addició de música i ball, lloes i xàqueres Això no obstant, la seva vastíssima producció ofereix greus problemes d’atribució i cronologia D’ella cal destacar El talego-niño, El borracho, Los condes fingidos, El guardainfante , etc

Començà molt jove com a actor d’Els Artistes Amateurs Ceretans Fou influït per l’obra d’Un Tal i pel grup perpinyanès Les Trétaux i encoratjat per Gustau Violet i la seva companyia Els Ferriolets És autor de nombroses obres de caràcter popular i costumista, moltes de les quals han estat representades per grups d’afeccionats de Ceret i de pobles del Vallespir Escriví els sainets Les calces d’en Joan, Les estàtues, L’amo del temps, En Ventura fa el “tiercé”, El revell embruixat i Quim l’americà La seva primera comèdia en tres actes, Hem de casar en Baptista , fou estrenada el 1974…

Fou corresponsal de l’Agència EFE a Madrid 1955-65 En tornar a Pollença fou designat cronista oficial de la vila i president del Club Pollença 1969-1974 És autor d’estudis sobre la història i les tradicions de la vila de Pollença Publicà els reculls de poesia Vorera de mar 1952, Pollença i poesia 1955, Cursa de braus 1966, A ritme d’hores madures 1966, premi Ciutat de Barcelona 1965, Dionís Bennàssar El fons de la mar 1979,  Torxes de pau 1979 i Amb la pau dins l’ànima 1994 Escriví també el poema escènic Vós regnau damunt l’altura 1949, les obres teatrals d’influència costumista…