Resultats de la cerca
Es mostren 212 resultats
San Agustín
Municipi
Municipi (450 h [1970]) i poble (167 h agl) estès entre el Millars i la rambla de la Maimona, límit amb el País Valencià (Alt Palància i Alt Millars).
Jaume I incorporà aquest lloc al regne de València en la seva creació, però poc després retornà a Aragó
Elgoibar
Municipi
Municipi de la regió de Guipúscoa, País Basc, drenat pel riu Deba.
Nucli industrial metallúrgic maquinària industrial, fabricació d’armes, ferreteria, màquines de cosir, siderúrgic laminació, foneria i alimentari farineres El desenvolupament industrial començà al s XVI amb la fabricació d’armes, i s’incrementà cap al 1857 amb la creació de factories de laminació
Eibar
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc, a la vall de l’Ego.
La seva economia es basa, fonamentalment, en la indústria màquines d’escriure, motocicletes, mobles metàllics, aparells de precisió, de la qual destaca la fabricació d’armes, que s’inicià cap al 1538 i que amb la creació de la Compañía Guipuzcoana de Caracas 1728, que venia les armes a Amèrica, revifà l’expansió econòmica, gairebé nulla al s XVII Fou la primera ciutat on hom proclamà la Segona República Formà part del " Cinturón de hierro " durant la guerra civil de 1936-39, en el decurs de la qual fou gairebé destruïda
Ferrol
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, estès a la riba dreta de la ria del seu nom.
La ciutat s’ha format al voltant d’un petit poble pescador, el nucli antic, anomenat O Ferrol Vello , gràcies a la creació, al segle XVIII, durant el regnat de Ferran VI, d’una base naval militar La construcció de la dàrsena i de l’arsenal donà lloc a la nova ciutat, de traçat ortogonal, entorn de la qual ha anat creixent l’actual El ritme de creixement, tret d’alguns períodes d’estancament, ha estat continuat des del principi del segle XIX, que no superava els 5000 h És cap de partit judicial i del departament marítim, amb un port militar de primer ordre Centre de construcció…
Palmera
Municipi
Municipi de la Safor, al sector pla, al·luvial, de la comarca, prop de la costa.
El territori, molt poc extens, és dedicat totalment als conreus de regadiu 90 ha i especialment als tarongers, que tenen caràcter de monocultiu Hom aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia de Palmera , derivada de la séquia comuna d’Oliva Més del 90% de la terra és conreada directament pels seus propietaris Part de la població activa treballa als magatzems fruiters de l’Alqueria de la Comtessa i de Bellreguard El poble 710 h agl 2006, palmerins 23 m alt és prop de la carretera de València a Alacant Hom hi celebra des de tamps antic les juntes d’aigua de l’horta de Gandia L’…
Almudaina
Municipi
Municipi del Comtat, a la vall de Planes, al N de la serra d’Almudaina (que separa aquesta vall de la de Seta) i drenat pels barrancs del Molló i de Colomer, afluents del barranc de Planes, que limita el terme pel N.
El regadiu es redueix a petits horts regats amb aigua de basses Gran part del terme és ocupat per oliveres, ametllers i arbres fruiters, sobretot cireres i guinders El conreu de cereals de secà ocupa unes 100 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris Hi ha una mina d’esquist La població, que el 1900 comptava 473 h, ha anat minvant fins a quedar reduïda a gairebé una tercera part El poble 107 h agl 2006, almudainers 586 m alt, que comprèn tota la població del municipi, es troba al peu de la serra d’Almudaina Era població de moriscs el 1609, any de llur expulsió…
Torres Torres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a les valls de Segó, estès a la dreta del Palància, a la seva vall mitjana, accidentat al sector més occidental pels contraforts septentrionals de la serra de Portaceli (725 m alt.), que baixen ràpidament en apropar-se al riu.
Els conreus ocupen gairebé la meitat del terme unes 300 ha de secà, en part abancalades als vessants més suaus, ocupades per garrofers, oliveres, ametllers i vinya 57 ha, i 125 ha de regadiu, que aprofiten l’aigua del riu i de pous, amb el taronger com a principal conreu 100 ha La població, que ha estat sempre reduïda, amb tendència a la disminució, es dedica majoritàriament a l’agricultura, malgrat que els darrers anys s’ha desenvolupat el sector de la construcció, vinculat a la creació de zones d’estiueig El poble 383 h agl 2006, torrestorrers 168 m alt és prop de la riba…
Sant Esteve del Monestir
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, dins l’àrea d’influència de Perpinyà, estès entre els contraforts meridionals del massís calcari de la Pena i la riba esquerra de la Tet; el sector occidental del terme és drenat, a més, pel torrent de la Bola.
Els conreus de regadiu, que aprofiten l’aigua de la Tet a través de les séquies del Vernet i de Pià, cobreixen les terres alluvials del sector meridional del municipi 475 ha d’hortalisses enciams, productes primerencs, escaroles i tomàquets, 63 ha de fruiterars 33 d’albercoquers i 30 de presseguers La vinya ocupa 267 ha, 231 de les quals destinades a la producció de vi dolç natural, dins el sector de la denominació de Ribesaltes La ramaderia complementa l’economia uns 540 caps de bestiar oví i una vintena de cabrum La proximitat de Perpinyà ha fet possible la creació d’una zona…
Montserrat d’Alcalà
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la vall dels Alcalans, estès a l’esquerra del riu Magre, que forma el límit sud-occidental del terme, el qual és en bona part de relleu ondulat, amb algunes elevacions mitjanes (el Portell, 334 m alt.).
El matollar i la garriga 20% del terme serveixen com a pasturatge per a la ramaderia de llana L’agricultura és predominantment de secà, destinat sobretot a la vinya 1 400 ha —moscatell per a misteles i consum en fresc i vi de bona qualitat— i a garrofers, i, en menor quantitat, a oliveres, ametllers i cereals El regadiu s’ha expandit molt gràcies a la creació de pous, en gran part dedicat a tarongers i la resta a hortalisses i tabac Hi ha granges de porcs Les activitats industrials tradicionals són les derivades de l’agricultura hi ha jaciments d’argila, que hom porta a les…
Millars
Municipi
Municipi de la Canal de Navarrés, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat al sector nord-oriental del massís del Caroig.
El Xúquer, que corre en aquest indret profundament engorjat, forma el límit septentrional del terme Diversos barrancs, afluents del Xúquer i del riu d’Escalona, travessen l’accidentat territori El 95% del terme no és conreat L’agricultura es limita a 550 ha 500 de secà garrofers, blat, ordi i vinya i 50 de regadiu blat i hortalisses, que aprofiten l’aigua de fonts Ha desaparegut la tradicional indústria de la confecció d’espardenyes Hi ha una fàbrica de filats La central hidroelèctrica del Salt de Millars és una de les més importants del País Valencià La regressió demogràfica s’ha vist…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina