Resultats de la cerca

L’esclat del conflicte fou precedit per una crisi que s’inicià arran de l’ocupació de Kuwait per part de l’Iraq, el 2 d’agost de 1990 Les causes de la contesa provingueren, d’una banda, de les reivindicacions territorials de l’Iraq damunt Kuwait i, de l’altra, del fet que l’Iraq no havia pogut imposar als països productors de petroli, l’alça dels preus del cru, que necessitava per a afrontar la crisi econòmica produïda per la llarga guerra contra l’Iran 1980-88 Arran de l’ocupació de Kuwait, l’ONU votà primer una resolució d’embargament econòmic absolut contra l’Iraq…

La finalitat d’aquest pas és evitar que els riscos per a l’empresa productora no recaiguin exclusivament sobre una sola classe de producte, i així poder sobreviure en cas d’una crisi en el mercat militar, i viceversa

La decisió, presa el 1979, de desplegar nous míssils Cruise i Pershing en alguns països de l’Aliança Atlàntica fou el punt de partida d’una crisi que provocà, als estats europeus afectats, especialment la RFA, la Gran Bretanya i Itàlia, una gran polèmica en l’opinió pública i àdhuc fortes tensions a l’interior de l’OTAN La política de distensió adoptada pel cap d’estat soviètic M Gorbačov, que es concretà en el rellançament de les negociacions sobre desarmament, conduí a la retirada dels euromíssils, especialment després de la signatura dels tractats INF sobre míssils nuclears…

Els estats membres de la UEO es declararen preparats per a donar suport a la Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació a Europa Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa —OSCE— a partir del 1995 o al consell de seguretat de les Nacions Unides sobre la base d’un estudi cas per cas i assumint tasques de salvament i altres accions d’emergència, de manteniment de la pau o de desplegament de forces armades en situacions de gestió de crisi, incloent-hi tasques d’imposició de la pau L’any 1997, el tractat d’Amsterdam establí les bases per tal que la UEO permetés…

De l’arma de cavalleria, lluità al Marroc i ascendí a general el 1926 Fou nomenat jutge instructor en la causa contra el govern de la Generalitat després dels fets d’octubre del 1934 Pel juliol del 1936 era director general de la guàrdia civil, però es mantingué fidel a la República i fou comandant en cap de l’Exèrcit del Centre 1936-37 Arran de la crisi de maig del 1937 fou designat cap de l’Exèrcit de l’Est, creat llavors Afavorí la presència de comunistes en els llocs de responsabilitat el coronel Cordon fou el seu cap d’estat major, intervingué en la lluita contra el dissolt…

Educat a Barcelona, el 1743 ingressà al Regimiento de Reales Guardias de Infantería d’Espanya Nomenat cavaller de l’orde de Calatrava 1771, participà en el setge de Gibraltar 1779 i fou major i tinent general de cavalleria a la campanya del Pirineu oriental 1793 El 1795 fou designat comandant general interí de Catalunya, i mantingué la seva residència a Barcelona malgrat haver estat nomenat capità general de Mallorca 1796 En 1797-99 fou capità general de Catalunya Procurà de posar remei a la crisi econòmica provocada per la guerra contra Anglaterra afavorint l’organització de…

Participà en la Primera Guerra Mundial Ingressà a l’Istituto Geografico Militare de Florència Durant la guerra d’Etiòpia 1935-36 organitzà la policia colonial, i ascendí a general el 1940 A la Segona Guerra Mundial prengué part en les campanyes de Líbia i de Tunísia Des del 1945 residí a l’Alguer, on impulsà la vida cultural i les relacions amb els altres països catalans Fou fundador i president del Centre d'Estudis Algueresos Collaborà en revistes italianes i catalanes Estudià els arxius relacionats amb l’Alguer Le antiche fortificazzioni di Alghero Càller, 1955, Matteo Luigi Simon e la…

Fill natural d’Ambrosio O'Higgins, estudià a Londres i a Cadis Alcalde de Chillán, el 1810 s’uní als independentistes Ajudat pel sector moderat, s’oposà a Martínez de Rozas i als germans Carrera, i el 1814 fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit Vençut a Membrillar i a Rancagua 1814 pels reialistes, s’exilià a l’Argentina, on s’incorporà a les forces del general José de San Martín 1816 Vencedor a Chacabuco 1817, fou nomenat dictador suprem de Xile i començà una sèrie de reformes Guanyà la decisiva batalla de Maipú 1818, que consolidà la independència de Xile Instaurà una dictadura…

Lluità a Holanda al servei de Carles II d’Anglaterra 1671-73 Durant la revolució anglesa del 1688 féu costat a Guillem d’Orange, fet que li valgué el títol de comte de Marlborough Arran de la crisi de la successió espanyola el rei el nomenà plenipotenciari seu a Holanda Allí coordinà l’esforç comú d’anglesos, holandesos i austríacs contra Lluís XIV, les forces del qual rebutjà de Flandes aquestes operacions li valgueren el títol de duc 1702 El 1704 participà en la conferència reunida a Anglaterra, en la qual fou decidida l’expedició i el desembarcament dels aliats a Catalunya…

El judici tingué lloc del 3 al 9 de desembre de 1970, en condicions jurídiques molt precàries i amb greus dificultats per als defensors —entre els quals figuraven J Solé i Barberà, F Letamendía, G Peces Barba, JM Bandrés i M Castells—, i originà una sèrie de protestes arreu d’Europa i de l’Estat espanyol manifestacions, cartes dels bisbes bascs i del de Barcelona, tancada de 300 intellectuals catalans a Montserrat, vaga general al País Basc i mobilitzacions obreres en altres indrets, segrestament per ETA del cònsol alemany a Sant Sebastià, etc alhora els processats feren una defensa política…