Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
Karl Raimund Popper
Filosofia
Filòsof austríac.
Professor a Nova Zelanda i, des del 1945, a Londres, s’oposà tant al psicologisme i a l’historicisme com a l’inductivisme baconià Amb una actitud molt propera a la del cercle de Viena, Popper féu una important aportació a l’epistemologia en substituir el criteri empirista de verificació per un criteri de demarcació entre ciència i metafísica ideat per ell, la falsabilitat , mitjançant el qual suggereix que cal plantejar tota nova teoria com a virtualment refutable Exposà per primer cop aquestes idees en Logik der Forschung ‘Lògica de la investigació’, 1934, i la…
Antonio Aliotta
Filosofia
Filòsof italià, professor a les universitats de Pàdua i Nàpols.
Postulà l’experiència com a “únic criteri de veritat” i defensà la vinculació entre ciència i filosofia Publicà l’obra Relativismo e idealismo 1922
Joan Baptista Roca i Bisbal
Educació
Pedagog musical.
Es dedicà a l’ensenyament de la música a Barcelona El 1837 publicà una Gramática musical que incloïa una de les primeres síntesis d’història de la música feta amb un criteri modern
Ferdinand Canning Scott Schiller
Filosofia
Filòsof anglès d’origen alemany, principal representant del pragmatisme a Anglaterra, que ell anomenà humanisme, per tal de recalcar la dimensió de satisfacció de necessitats o utilitats humanes que caracteritza i dóna valor a tota manifestació cultural, per abstracta que sembli.
Corregí el relativisme del criteri pragmatista de veritat mitjançant el principi selectiu de l’eficàcia social Obres Studies in Humanism 1907, Logic for Use An Introduction to the Voluntarist Theory of Knowledge 1929
Ferdinand Gotthold Max Eisenstein
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Investigà sobre la teoria dels nombres, les funcions ellíptiques i els determinants Demostrà el teorema general de representació de nombres mitjançant una suma de quadrats i descobrí el criteri d’irreductibilitat que duu el seu nom
Crantor
Filosofia
Filòsof grec de l’Acadèmia antiga.
Limità el seu pensament al camp ètic i adoptà un criteri de moderació enfront del rigor cinicoestoic, i inaugurà una tradició d’escrits consoladors amb la seva obra Sobre l’aflicció , de la qual resten fragments
Aristoxen
Filosofia
Música
Teòric grec de la música, deixeble d’Aristòtil.
Defensava, contra les teories pitagòriques, el criteri de la sensibilitat i de la pràctica musical per damunt del càlcul Escriví un tractat sobre Elements harmònics i un altre Sobre el ritme , publicats a Venècia l’any 1785
Heinrich Barkhausen
Electrònica i informàtica
Física
Físic alemany, professor d’electrotècnica a la Technische Hochschule de Dresden.
El 1919 descobrí l 'efecte de Barkhausen i construí un aparell capaç de fer-lo audible També estudià la producció d’oscillacions mitjançant vàlvules electròniques i descobrí el criteri dit de Barkhausen que estableix la condició per a obtenir-les
Benjamin Peirce
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom nord-americà.
Es dedicà a examinar els conceptes bàsics d’àlgebra, matrius, probabilitats on establí el criteri que duu el seu nom, etc Com a astrònom estudià les pertorbacions d’Urà i Neptú i els anells de Saturn Publicà nombroses obres, entre les quals A System on Analytic Mechanics 1855 i Linear Associative Algebra 1870
Benet Andreu i Pons
Música
Compositor, mestre de capella (1826) i organista de Santa Maria de Maó.
Introduí reformes en el cant pla segons el criteri que exposa en El canto llano simplificado en su anotación y sus reglas Barcelona, 1851 Deixà escrites nombroses composicions d’església, com és ara un Miserere, el Repertorio de misas a toda orquesta, dues farses 1832 i 1838 i una òpera titulada La fidanzata corsa 1846
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina