Resultats de la cerca

Estudià dret a la Universitat de València i posteriorment hi treballà com a professor Publicà diversos treballs d’investigació històrica a l' Archivo de Arte Valenciano i als Anales del Centro de Cultura Valenciana i sobre pintors valencians medievals, que després serien aplegats al llibre Pintores valentinos, su cronología y documentación 1960 Realitzà la transcripció documentada de la família Borja s XIII-XV i d’altres famílies aristocràtiques Contribuí, a partir del seu treball en diversos arxius regionals, a l’esclariment de la cronologia i a la genealogia d’escriptors…

Basant-se en el diferent gruix anual dels llims i les argiles glacials varves establí una cronologia geològica, per la qual cosa és considerat un dels creadors de la geocronologia

Deixà Alexandria vers l’any 146 aC i passà potser a Pèrgam i després a Atenes, on morí en una data ignorada Autor de tractats sobre cronologia, mitografia, geografia, teologia i gramàtica Etimologies  La tradició li atribuí erròniament l’obra Biblioteca Pseudo-Apollodor

És autor del Dizionario di abreviature latine ed italiane 1899 i Cronologia, cronografia e calendario perpetuo segona edició, 1930 La primera obra té com a base el fons de registres i documents de l’Archivio Vaticano i fou continuada posteriorment per August Pelzer a Abréviations latines médiévales 1966

Ingressà com a infant de cor a la catedral de Sogorb i el 1879 en fou nomenat mestre de capella Escriví música religiosa, com una Missa de Glòria , a quatre veus, el motet Cantate Domino , un Miserere i una Missa de rèquiem Autor d’una Cronología de los maestros de capilla y organistas de la catedral de Segorbe

Fou franciscà menor i esdevingué general de l’orde 1701-04 Visqué la major part de la seva vida a Venècia, on fou nomenat cosmògraf de la República 1685 i fundà la societat geogràfica Accademia degli Argonauti A París construí 1683 uns globus terraqüis per ordre de Lluís XIV Les seves obres principals són Atlante Veneto 1690, una enciclopèdia, en ordre alfabètic, inacabada, que titulà Biblioteca universale sacro-profana 1709, Corso geografico 1694 i Cronologia universale 1707

Possiblement estudià dret i els últims anys s’ordenà de sacerdot Conreà sobretot l’entremès costumista, satíric i moralitzant, i publicà la colleció titulada Jocoseria Burlas veras, o reprehensión moral y festiva de los desórdenes públicos 1645, que inclou entremesos representats, entremesos cantats, amb addició de música i ball, lloes i xàqueres Això no obstant, la seva vastíssima producció ofereix greus problemes d’atribució i cronologia D’ella cal destacar El talego-niño, El borracho, Los condes fingidos, El guardainfante , etc

Era atenenc, segons Plini Pausànies atribueix a Alcàmenes el grup d’Atena i Hèracles de l’Heraclèon de Tebes i les escultures del frontó occidental del temple de Zeus a Olímpia, però la cronologia és massa diferent per a haver estat fetes per un mateix autor Altres escultures atribuïdes a Alcàmenes són l’Afrodita anomenada dels Jardins, el grup de l’Hècate Epipirgidia, un Ares, un Dionís, un Asclepi, un atleta de bronze dit Encrinomenos, etc Però cap d’aquestes obres no ha pogut ésser identificada amb seguretat a través de còpies d’època romana

Estudià a la Sorbona professor i canonge a Bourges 1603, entrà a la companyia de Jesús 1605, i fou professor de retòrica a Reims, La Flèche, París 1611-21 i de teologia positiva al collegi de Clarmont 1621-44 Fundador de la cronologia científica amb l' Opus de doctrina temporum 1627, la seva Theologia dogmatica , en cinc volums 1644-50, tot i ésser incompleta, és a la base de la primera història dels dogmes, amb tractament científic, a partir tant de l’Escriptura com de la patrística Intervingué també en la polèmica jansenista

Assolí el tron en vèncer el rei Mahāpadma Nanda de Magadha i estengué els seus dominis pel nord de l’Índia així inicià el gran imperi que continuaren Bindusāra i Aśoka És citat a les relacions gregues contemporànies que han permès de fixar la cronologia antiga índia com a Sandrocottos Derrotà Seleuc Nicàtor 305 aC, que pretenia de recuperar les conquestes d’Alexandre el Gran, i convingué amb ell un tractat de pau Establí la capital de Pāṭaliputra Segons la tradició, tingué com a ministre Kauṭilya o Chāṇakhya, autor de l' arthaśāstra