Resultats de la cerca

Reaccionà contra els excessos declamatoris del Romanticisme final i conreà una poesia d’inspiració simple i popular i de temàtica amorosa, que reflectia les aspiracions de la petita burgesia del seu temps La seva obra fou publicada pòstumament Campo de flores , 1893

Ingressà a la marina l’any 1914 i en fou ministre 1944-58 i almirall 1970 Partidari de Salazar, fou president de la república 1958-74 i nomenà MCaetano per substituir Salazar Destituït pel cop militar d’abril del 1974, s’exilià al Brasil, però el 1978 tornà a Portugal

Alumne de Llotja 1890-95, fou deixeble de Fèlix Urgellès, de Miquel Moragas i Soler i Rovirosa, que el tenia en especial estima A quinze anys començà a collaborar amb el Gran Teatre del Liceu Passà a París, on fou deixeble de Cartezat Publicà dibuixos a L’Esquella de la Torratxa Viatjà molt per Europa Entre les seves escenografies hom destaca les wagnerianes, les de Louise , de Charpentier, i La vida breve , de Falla, al Liceu, i altres per a l’escena catalana Emprengué una volta al món, el resultat de la qual fou el llibre Roda el món i torna al Born 1910 i una sèrie d’apunts i de notes…

Els seus pares foren el director d’orquestra Michael Flagstad i la pianista Marie Flagstad-Johnsrud, de qui rebé els primers rudiments musicals Més tard, estudià cant al Conservatori d’Oslo amb E Schytte-Jacobsen El 1913 debutà al Teatre Nacional de la capital noruega en un petit paper a Tiefland 'Terra Baixa', d’E D’Albert De seguida s’incorporà a la companyia del mateix teatre, on cantà bàsicament opereta Després d’una discreta gira per França, del 1928 al 1932 formà part de la companyia del Teatre Municipal de Göteborg Suècia El 1933 debutà a Bayreuth, on interpretà papers secundaris…

Fill del marquès de Bellpuig, Antoni Dameto i Crespí de Valldaura, es doctorà en teologia a Roma Escriví poesia en italià, castellà i català un poema sobre les Germanies i un llibret d’òpera italiana Traduí al català la butlla Ineffabilis Deus de Pius IX

Fou exiliat per l’emperador Justí II Escriví sobre temes teològics i s’oposà a Joan Filopon, que exagerava la seva defensa de la Trinitat fins a afirmar que les tres persones eren tres déus La seva festa se celebra el 21 d’abril

Vida i obra Pertangué a l’orde de Montesa i fou comanador d’Onda Participà en el certamen poètic en honor de la Immaculada Concepció, celebrat a València el 1486, amb la composició L’obra major que Déus etern ha feta Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Publicà Götter, Gräber und Gelehrte ‘Déus, tombes i savis’, 1949, subtitulada ‘La novella de la història’, pel fet d’ésser una visió novellística de les recerques arqueològiques dels darrers dos-cents anys Posteriorment s’interessà pel món hittita, i publicà Enge Schlucht und schwarzer Berg ‘L’estret congost i la muntanya negra’, 1955

Educada en el si d’una família xiïta tradicionalista, estudià jurisprudència musulmana i visqué a París com a alumna de l’escola de llengües orientals Les seves novelles Anā ahyà ‘Jo visc’, 1958 i al-Aliha al-mamsuḫa ‘Els déus monstres’, 1963 han constituït un reflex de l’intent d’alliberament de la dona àrab

En el seu llibre Sobre els déus negà l’existència d’aquests i la mateixa noció de divinitat Considerà l’alegria produïda per la saviesa i entesa com un estat durador el bé més gran, i la tristesa engendrada per la follia el mal més gran Declarà que el plaer i el dolor són indiferents i que l’home és ciutadà del món